La sirena i la lluna

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto un altre havanera, i un altre escrita per el Mestre Carles Casanovas, però en aquest cas, "la parella de ball", és a dir, el compositor, n’és el Mestre Josep Bastons, que tantes i tantes havaneres ha composat amb en Carles.

Com diria en Carles:
[...]
un altre cop, en Josep Bastons,
hi posà la música,
i a mi em toca posar la lletra....
[...]
i si no ens anem al aigua,
sonarà una cosa així....
vejam si us agrada...
[...]

Jo crec que aquesta parella és la que més havaneres ha publicat, bé no ho crec, n’estic segur.
Per tant, un cop més, Mestres, Gràcies per treballar per el futur de l’havanera!!.

Si la gaudiu escoltant, la meitat que jo transcrivint-la, ja sóc feliç!!.

Un cant d'amor

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto l'havanera Un cant d’amor.
En aquest cas, com no tinc història d’aquesta havanera, us faré quatre o cinc cèntims, dels seus creadors, o millor dit, de l’època en que la varen crear.
La partitura adjunta és un regal, -Gràcies company!!-, i jo, sense ser music, sense entendre de partitures, ho trobo un tresor, i amb permís de tots, us en deixo un retall.
Aquesta havanera, la va escriure en Carles Casanovas i li posar la música en Salvador Dabau.
Es va escriure i composar a Girona al novembre del 1986 quan en Carles Casanovas formava part del grup Llops de Mar junt amb el Mestre Salvador Dabau i cinc components més.
Quan es va escindir el Grup Oreig de Mar, tots els seus components, menys un, formaren Llops de Mar, i avisaren a en Carles per subtituir una veu i afegir un altre guitarra.
El grup estava format per en Salvador Dabau, Pepe Fernández, Pep Giró, Narcís Barba, Narcís Suárez, Ramón Arcusa i Carles Casanovas.
Amb el Llops de Mar, en Carles, hi va estar durant tres anys, 1985 – 1988.
En aquells temps, el grup feia moltes cantades, i a en Carles li resultà impossible compaginar la feina amb el Grup, i decidí plegar.
Va aparèixer en Càstor Pérez i el va convèncer per entrar a formar part del Grup Port-Bo, que en aquells temps feien menys cantades i podiar compaginar millor la feina.
En Carles no hi va estar de forma definitiva, doncs per motius de feina, l’any 1992 va haver de deixar el grup i marxar a Madrid.
I va ser l’any 1994, que en Carles tornar al Port-Bo, just quan dos components, en Fonsu i en Càstor, és varen separar per crear el Grup Duet.
Però bé, la vida d’en Carles, me la guardo per més endavant, i per posar-la a la secció que toca, que és noms propis. Però encara queda molt per saber!!.

Gaudiu-la com jo transcrivint-la!!.

Luz que brillas

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Ei Companys!!.
Ara que feia molts dies que no actualitzava la secció cançons he decidit posar-ne una que a tots ens te una mica intrigats, i espero que la gaudiu.
Algu al blog utilitza aquest sobrenom, i de veritat, ara que el conec, no podia ser un altre persona.
Aquest algú li agraden les havaneres, les viu, les segueix, s’hi preocupa, un dels meus, i ara forma part del meu “nou grup” d’amics.
En fi, a mi també m’agrada saber, però no li he preguntat el perquè d’aquest sobrenom, doncs no vull ser massa curiós, però bé, potser ens assabentem tots alhora.
En cas contrari, mantindrà el secret, i l'accepto, doncs aquest misteri, aquest tarannà que porta, és genial.
Bé l’havanera que podeu escoltar, la he transcrit d’una audició del Duet, Grup d’havaneres format per en Fonso Carreras (avui, component dels Port-Bo), i per en Càstor Pérez (avui component de L’Empordanet).
Del Duet, solament us puc dir que heu de escoltar-los, sota la meva opinió, és dels millors grups que he escoltat, junt amb els que tinc al blog.
La sort que tenim és que els dos components encara estan actius dins el nostre mon. I tant la veu, com la guitarra, les nostres oides les poden percebre, per separat, però hi son, i em repeteixo, de les millors veus amb una de les millors guitarres, i com diuen ells, el Duet eren tres, En Fonso, en Càstor, i la Nineta (la guitarra).

I ara una mica d’història d’aquesta havanera.

Bé nois, he esbrinat una mica més d’aquesta havanera, i he aconseguit, no sé si l’origen ,-doncs aquest temes dins del mon de l’havanera son una mica complicats-, però si una cançó que segons es diu al article, és el que ha donat origen a la que més tard han titulat Luz que brillas, inicialment titulada "Tu Eres".

El primer tros està escrit en “Chamorro” la llengua del llóc, les Illes Marianes, també anomenades, illes dels lladres.
Estan situades a la part més septentrional de la Micronèsia, es a dir, perquè ens situem, entre Filipines i Japó.
Hi ha alguna paraula en castellà, doncs Magallanes al 1521, hi desembarcà i reclamà les illes per el rei d’espanya, i curiosament, batejant-les amb el nom de “La Isla de los Ladrones”.
Bé, història a part, i al que anàvem:

Hago I (Tu eres)
Hago I inan I langit,
Tu eres la luz del cielo,
o pulan klaro yan gatbo.
luna clara y hermosa.
Ai na silensio na puenge,
en la noche silenciosa,
un alibia, un alibia I pinitiho.
tú alivias tú alivias mi pena.

Yangin triste hao gi puegne,
Cuando estés triste en la noche
atan hulo ya unlie.
mira arriba y la verás.
Hago siempre unkonsigo
Siempre seguirá,
I minagof, I alibia para siempre.
y gustosamente para siempre te aliviará.

Ai na minegai pution,
Hay tantas estrellas,
man maag yan ti-tufungon
tan brillantes e incontables,
ao megaina ti liion
tan numerosas que son
mas ke sien mit, mas ke sien mit,
más que cien mil, más que cien mil,
na miyon.
un millón.

Per tant, i per no allargar-me gaire, luzquebrilla, el teu sobrenom te història noia!!, i res més a prop, just aquí al costadet, entre Japó i Filipines.

I ara si que et pots "fotret" un fart de riure, però ho he de sentir jo. Espero que t'agradi el "com", el "què", el "quan", el "quant", i finalment, el "cant".

Apa Companys, Salut, Petons i Abraçades, i que cadascú triï de nou.

Mocachines (Maragata) o Macachines

La cançó que podeu sentir es de Arjau, la vaig rebre d’un company/lector del blog, en Joan, que aprofito per agrair-li el detall, i com ja li vaig dir, em va fer molt i molt content. Gràcies Joan!!
Aquest tango-havanera el vaig sentir per primer cop una nit a la Bella Lola, a càrrec del grup Arjau, posteriorment, als previs de la cantada de Calella, al passeig del Canadell, quan abans de la cantada, els Arjau, la van tornar a entonar.
Jo no la havia sentir mai, i des de llavors que la buscava, doncs no he trobat el cd que contingui la cançó. Sé que Arjau la tenen, i Port-Bo, també. Ara ja en tinc una, però m’he de fer amb els dos Cd’s, ja ho sabreu quan els tingui, el blog ho festejarà.
Bé companys, després de molt i molt buscar, no em creia el que estava trobant. Jo buscava amb el nom de Mocachines, i la cançó, porta el nom de Maragata, amb lletra i música d’en Jose Marino. La va fer popular en Carlos Gardel, nascut a Tolouse (França) o Tacuarembó (Uruguai) el 11 de desembre de l’any 1887 o 1890.
Bé companys, aquestes divergències entre el llóc de naixença i la data, son degudes a les diferents informacions que he trobat, per tant, com en el cas de quina va ser la primera havanera, poso les diferents versions que hi ha.

Gràcies a en Miquel Pedrol del grup La Taverna, he descobert, que estava equivocat buscant Mocachines, clar que no podia trobar res. Ell m'ha comentat que busques per Macachines, -he de canviar la o per la a-, i té tota la raó.
Per tant, Macachín, segons el diccionari, és una herba oxalidacea de fulles similars a las del trèvol, amb floretes rosades i un tubercul dolç, del gènere de les Oxalises. Dona la floren els mesos de octubre y novembre. Els indígenes feien un gran consum dels seus tubèrculs com si fossin llaminadures o per mitigar les ganes de beure, donat que te un sabor dolç y fresc.
Maragato, son els habitants de la comarca de Lleó i Astúries, al oest i al sud d’Astorga.
Però aquest tango-havanera, no fa referència una Maragata de Lleó o d’Astúries, si no a una de San José (Uruguai).
Als nascuts a San José, els anomenen Maragatos, doncs allà es van establir a finals del segle XVII una colònia de Maragatos de Astorga. Curiosament al centre de San José hi ha un carrer amb el nom de Ciudad de Astorga.
La localitat de San Jose, fou fundada l’any 1783 per quaranta tres famílies asturianes, cinc castellanes, tres galleges, una andalusa i curiosament una sola de la zona d’Astorga. Malgrat aquestes dades, els habitants van adoptar en gentilici de Maragatos.

Salut Companys!!

Follia

Permeteu-me afegir una havanera a les moltes dedicatòries que ja he llegit per en Toni Galve, creador i impulsor de La Taverna de l’Avi a Radio la Mina, i del blog del qual sóc seguidor, i tinc el link a la secció de blogs que segueixo.
El mar del que parla aquesta havanera, -de la qual en desconec l'autor però li va posar música, el Mestre Josep Bastons- em dona la sensació de ser avui en dia aquesta malaltia que ens persegueix d’una manera o un altra a tots.

Vull pensar, que fins fa pocs dies, qui més i qui menys coneixia algú que va perdre la vida per culpa de la mar.

Avui en dia, ens trobem en un cas similar, però en lloc de ser la mar qui s’emporta, el fill, el marit i el pare, és aquest conjunt de malalties en les quals l’organisme produeix un excés de cèl·lules malignes, amb un creixement impressionant i descontrolat.
Perdoneu que no li posi nom a la malaltia, ¡¡¡ però es que no s’ho mereix !!!!. Com ja vaig dir -utilitzant una frase d'un amic- "no descansa ni el dia Nadal".

Jo ja he perdut a les meves Iaies l’Agustina i l’Isabel, i dos tiets, en Perejoan i Arcadi i no vull continuar, encara que malauradament, ja en conec un altre cas. Per ells també aquesta havanera, que allà on estiguin, segur que els agrada.

En fi companys, "no sempre bufa Mestral” dins del Blog, també la xarxa es posa trista quan un la deixa.

Salut Companys!! i mai més ben aplicat....