Permeteu-me afegir una havanera a les moltes dedicatòries que ja he llegit per en Toni Galve, creador i impulsor de La Taverna de l’Avi a Radio la Mina, i del blog del qual sóc seguidor, i tinc el link a la secció de blogs que segueixo.
El mar del que parla aquesta havanera, -de la qual en desconec l'autor però li va posar música, el Mestre Josep Bastons- em dona la sensació de ser avui en dia aquesta malaltia que ens persegueix d’una manera o un altra a tots.
Vull pensar, que fins fa pocs dies, qui més i qui menys coneixia algú que va perdre la vida per culpa de la mar.
Avui en dia, ens trobem en un cas similar, però en lloc de ser la mar qui s’emporta, el fill, el marit i el pare, és aquest conjunt de malalties en les quals l’organisme produeix un excés de cèl·lules malignes, amb un creixement impressionant i descontrolat.
Perdoneu que no li posi nom a la malaltia, ¡¡¡ però es que no s’ho mereix !!!!. Com ja vaig dir -utilitzant una frase d'un amic- "no descansa ni el dia Nadal".
Jo ja he perdut a les meves Iaies l’Agustina i l’Isabel, i dos tiets, en Perejoan i Arcadi i no vull continuar, encara que malauradament, ja en conec un altre cas. Per ells també aquesta havanera, que allà on estiguin, segur que els agrada.
En fi companys, "no sempre bufa Mestral” dins del Blog, també la xarxa es posa trista quan un la deixa.
Salut Companys!! i mai més ben aplicat....
2 comentaris:
No té punt de comparació amb Un Cant d'Amor tot i ser el mateix tema.M'ha provocat tristesa i sobre tot intranquil.litat i mal rotllo.
Pepeta
Una de les havaneres més boniques de totes les que he sentit. Aquest any m'he comprat el CD que tenen publicat el grup "El Bergantí". Me la van dedicar i tot. Em varen comentar que la lletra original és d'una poesia que es titula "La boja" i com va creure el mestre Bastons que era un títol força mal sonant el va canviar per follia que, a la fi, vol dir el mateix, ja que tots estem una mica folls.
Publica un comentari a l'entrada