Havaneres a dojo!


dijous, 29 de gener del 2009

2

Mocachines (Maragata) o Macachines


La cançó que podeu sentir es de Arjau, la vaig rebre d’un company/lector del blog, en Joan, que aprofito per agrair-li el detall, i com ja li vaig dir, em va fer molt i molt content. Gràcies Joan!!
Aquest tango-havanera el vaig sentir per primer cop una nit a la Bella Lola, a càrrec del grup Arjau, posteriorment, als previs de la cantada de Calella, al passeig del Canadell, quan abans de la cantada, els Arjau, la van tornar a entonar.
Jo no la havia sentir mai, i des de llavors que la buscava, doncs no he trobat el cd que contingui la cançó. Sé que Arjau la tenen, i Port-Bo, també. Ara ja en tinc una, però m’he de fer amb els dos Cd’s, ja ho sabreu quan els tingui, el blog ho festejarà.

Bé companys, després de molt i molt buscar, no em creia el que estava trobant. Jo buscava amb el nom de Mocachines, i la cançó, porta el nom de Maragata, amb lletra i música d’en Jose Marino. La va fer popular en Carlos Gardel, nascut a Tolouse (França) o Tacuarembó (Uruguai) el 11 de desembre de l’any 1887 o 1890.
Bé companys, aquestes divergències entre el llóc de naixença i la data, son degudes a les diferents informacions que he trobat, per tant, com en el cas de quina va ser la primera havanera, poso les diferents versions que hi ha.
Gràcies a en Miquel Pedrol del grup La Taverna, he descobert, que estava equivocat buscant Mocachines, clar que no podia trobar res. Ell m'ha comentat que busques per Macachines, -he de canviar la o per la a-, i té tota la raó.
Per tant, Macachín, segons el diccionari, és una herba oxalidacea de fulles similars a las del trèvol, amb floretes rosades i un tubercul dolç, del gènere de les Oxalises. Dona la floren els
mesos de octubre y novembre. Els indígenes feien un gran consum dels seus tubèrculs com si fossin llaminadures o per mitigar les ganes de beure, donat que te un sabor dolç y fresc.
Maragato, son els habitants de la comarca de Lleó i Astúries, al oest i al sud d’Astorga.
Però aquest tango-havanera, no fa referència una Maragata de Lleó o d’Astúries, si no a una de San José (Uruguai).
Als nascuts a San José, els anomenen Maragatos, doncs allà es van establir a finals del segle XVII una colònia de Maragatos de Astorga. Curiosament al centre de San José hi ha un carrer amb el nom de Ciudad de Astorga.
La localitat de San Jose, fou fundada l’any 1783 per quaranta tres famílies asturianes, cinc castellanes, tres galleges, una andalusa i curiosament una sola de la zona d’Astorga. Malgrat aquestes dades, els habitants van adoptar en gentilici de Maragatos.
Salut Companys!!

divendres, 9 de gener del 2009

2

Follia



Permeteu-me afegir una havanera a les moltes dedicatòries que ja he llegit per en Toni Galve, creador i impulsor de La Taverna de l’Avi a Radio la Mina, i del blog del qual sóc seguidor, i tinc el link a la secció de blogs que segueixo.
El mar del que parla aquesta havanera, -de la qual en desconec l'autor però li va posar música, el Mestre Josep Bastons- em dona la sensació de ser avui en dia aquesta malaltia que ens persegueix d’una manera o un altra a tots.

Vull pensar, que fins fa pocs dies, qui més i qui menys coneixia algú que va perdre la vida per culpa de la mar.

Avui en dia, ens trobem en un cas similar, però en lloc de ser la mar qui s’emporta, el fill, el marit i el pare, és aquest conjunt de malalties en les quals l’organisme produeix un excés de cèl·lules malignes, amb un creixement impressionant i descontrolat.
Perdoneu que no li posi nom a la malaltia, ¡¡¡ però es que no s’ho mereix !!!!. Com ja vaig dir -utilitzant una frase d'un amic- "no descansa ni el dia Nadal".

Jo ja he perdut a les meves Iaies l’Agustina i l’Isabel, i dos tiets, en Perejoan i Arcadi i no vull continuar, encara que malauradament, ja en conec un altre cas. Per ells també aquesta havanera, que allà on estiguin, segur que els agrada.

En fi companys, "no sempre bufa Mestral” dins del Blog, també la xarxa es posa trista quan un la deixa.

Salut Companys!! i mai més ben aplicat....


Inici Bloc