Havaneres a dojo!


dijous, 26 de març de 2009

18

La sirena i la lluna



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto un altre havanera, i un altre escrita per el Mestre Carles Casanovas, però en aquest cas, "la parella de ball", és a dir, el compositor, n’és el Mestre Josep Bastons, que tantes i tantes havaneres ha composat amb en Carles.

Com diria en Carles:
[...]
un altre cop, en Josep Bastons,
hi posà la música,
i a mi em toca posar la lletra....
[...]
i si no ens anem al aigua,
sonarà una cosa així....
vejam si us agrada...
[...]

Jo crec que aquesta parella és la que més havaneres ha publicat, bé no ho crec, n’estic segur.
Per tant, un cop més, Mestres, Gràcies per treballar per el futur de l’havanera!!.

Si la gaudiu escoltant, la meitat que jo transcrivint-la, ja sóc feliç!!.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona nit a tothom.M'ha agradat molt aquesta cançó i tens raó Anna Maria tan bonica és la lletra com la música.És una cançó molt dolça i melòdica i el final és estrany si,molt més que el del conte que era ben previssible.No tinc ni idea perquè al sireneta es torna de llum i plata i ala lluna d'escates.Potser en Carles ens ho voldrà explicar,ja que ha estat tan amable de parlar-nos del pirata i li agraeixo molt.
Un petonàs també per tu Carles tot i que d'una àvia de 66 anys.Mercè

Anònim ha dit...

Hola nois i noies.Una cançó no de les massa conegudes i m'extranya perquè té una melodia molt ..com ho diria... acollidora.És l'adjectiu que em surt.Bonica i acollidora i mooolt dolça,misteriosa i melàncolica per les romàntiques del XIX i el XXI!!!!El final això si una mica estrany.Però el que a mi m'ha agradat és la descripció de la noia d'escates;rossa,cabells llargs,pitram que enamora..això de pàlida ja és una mica massa del XIX no? però si,li dóna un toc de romanticisme i llanguidesa que també li escau.Apa nois m'en vaig cap el Cant d'Amor.Jan

Anònim ha dit...

És una bonica melodia i m'ha agradat força.No la coneixia i penso que com un tot de melodia i lletra és molt i molt agradable de sentir.En quant a la lletra(a banda del que ha agradat a en Jan)la trobo plena de simbolisme i estranyament bonica.Com dius tu Anna Maria és molt més imaginativa i misteriosa que el conte d' Andersen perquè el final de la Sireneta és d'esperar; el princep no s'hi pot casar perquè no és del tot humana i ella resta trista i sola.Aquest final de la Sirena i la LLuna en canvi és inesperat i misteriós.Per què no vol què l'il.lumini la lluna? i al final cada una pren una part de l'altra..bé Carles ens explicaràs algun dia aquesta cançó que més aviat sembla un somni?
Què m'en dieu Sivia,Luzquebrillas i la resta? Tu també Miquel,que ens en dius?l'has cantat algun cop?
Carme

Silvia ha dit...

De les primeres cançons que vaig coneixa del Carles, reialment tota l historia es mol maca d'aquests contes o fabules que ens explica de tant en tant i com sempre la música li es molt adient.
Bona ?? Hi ha alguna que no ho sigui ???

Miquel ha dit...

Hola companys i companyes, Si Carme , nosaltres la cantem molt sovint i la portem en repertori .
Estic força d'acord amb vosaltres te un final una miqueta misteriós , però crec que això de " una sireneta de plata i de llum i a una lluna blanca amb cua de plata " , jo m'estimo pensat que és una fusió d'amor entre la sirena i la lluna i com diu la Carme , cada un pren una part un de l'altre.
Tant la lletra com la musica son molt dolces i agradables de cantar.
Miquel

Anònim ha dit...

Hola a tots,jo també la trobo molt dolça i bonica però no sé Miquel, si és una fusió d'amor, perquè la sireneta en principi no vol que la lluna li besi la cara i s'en escapa? i a més a més totes dues són simbols femenins, la lluna i la sirena.
Com ho arreglem això? la clau només la té en Carles! si algun dia ens la vol explicar.
Petons. Pepeta

Alfons ha dit...

Aquesta cançò de La Sirene i la Lluna, jo le sentida moltes vegades per el grup Peix Fregit, pot ser que sigui per aixo ,que m'agrade mes per ells, sense desmereixe als amics den Port-Bo en Carles en Fonsu i en Mineu, que anirem a escoltar-los a L'Auditori de "Can Fanga"el mes d'Abril.
Tony, ara nossaltres tambe tindrem mes feina, per anar repassant totes les cançons, pero be jo, ting tot el tems del mon i m'agrade
Be salut per tots

Silvia ha dit...

Hola Alfons

Per "Can Fanga", pots venir quan vulguis, tothom hi es ben rebut,
pero si tens entrada no cal que
vinguis a fer cua a l´abril, els
PORT-BO, a l´auditori hi seran el 08 de MAIG .... :)

Apa una abraçada

Carles ha dit...

Mercè, Anna Maria, Pepeta, Jan, Carme, Alfons, Miquel...
De debò que és un plaer, llegir-vos dirimint el significat de La sirena i la lluna.
No sé si saber-ho, us pot decebre.. en tot cas és el que és. A veure si em sabré explicar prou.
Es tracte d’una al•legoria. La lluna, representa la llum en mig de la foscor, la claror en les nits del cor. La Divinitat, l’esperança, la constància... La sirena, l’essència humana, viu d’esquenes a la llum, s’amaga de la esser celestial, viu la vida, al seu aire, alegre, cantant per recons l’hi molesta la lluna, la llum. l’hi molesta creure amb la realitat,. Un dia, com a tots, inexorablement, la llum arriba, per més que tu en vulguis fugir, llavors, en un acte d’amor sublim, la sirena i la lluna es fonen en un sol esser, en una sola identitat, en una sola divinitat.. Som però un dia marxarem, de les cales, dels recons, dels amics, però ja no deixarem de ser..
En els contes, com en la vida, és molt important la fe, d’aquesta manera, creient el que t’expliquen, vius molt més intensament aquella història.
De totes maneres.. per si la fe del lector no és la que requereix el conte.. sempre hi ha la possibilitat de dir que ....” diuen que diuen, que diuen”.... i en paus.
Això, com tots sabem, també és una realitat.
Un petó i una abraçada... ben repartides.

Anònim ha dit...

Carai Carles no és pot fer un comentari més profund,sentit i elevat d´aquesta cançó.Ja veus que m'agrada molt la broma i sóc el primer que començo però això t'ho dic de cor i molt seriosament.L'única broma que faré (i tampoc és broma sino segurament serà la realitat)és que quan ho llegeixi l'Anna Maria,tal com la coneixem per com ella es mostra amb el seus comentaris (que pel seu comiat deu ser de vcances i segurament sense Internet)la tindràs desmaiada i seduida per un any sencer...potser quedarà tan desmaida que l'hauran de despertar amb un petò com en el conte...que deu ser segurament un dels seus preferits.No sé ni si el seu Shelley diria quelcom semblant.Me la puc imaginar quan ho llegeixi,tu també oi Arnau?De tota manera va tenir molta visió de tu quan responent a un dels meus primers comentaris va dir que el teu talent per crear abarcava des de la picardia de les cançons com la Lola a la profunditat d'altres com Un Cant D'Amor.T'enten ben bé aquesta mossa noi.Si jo fos dona cauria desmaiada als teus braços,però ESCOLTA;no pateixis pas,ni un minut NO TINC ARMARIS A CASA NI EMPOTRATS!!!!!!!!.Bona Pasqua Mestre. Jan

Anònim ha dit...

Hola a tothom.M'en vaig de setmana Santa a la Val d'Aran però abans he volgut dir-vos Bona Pasqua i fins aviat i sobre tot agrair moltissim l'explicació del Mestre.
Carles has superat de bon tros les meves expectatives.M'ha emocionat la teva explicació.Sincerament no m'imaginava aquest significat tan profund i ara hi pensaré cada cop que la senti.
Jan,ets el que no hi ha...sort que l'Anna Maria s'ho agafa bé.Si,tens raó de ben segur també s'emocionarà amb el significat de la cançó i de ben segur admirarà en Carles encara més tal com jo.Jo la vaig conéixer aquest estiu i és un encant de noia..i si es desmaia o s'emociona durant un any sencer..mira quina sort!! en Carles bé s'ho val.Jo també ho faria si tingués la seva edat.
Petons per tots.Pepeta

Anònim ha dit...

Hola a tothom.M'en vaig de setmana Santa a la Val d'Aran però abans he volgut dir-vos Bona Pasqua i fins aviat i sobre tot agrair moltissim l'explicació del Mestre.
Carles has superat de bon tros les meves expectatives.M'ha emocionat la teva explicació.Sincerament no m'imaginava aquest significat tan profund i ara hi pensaré cada cop que la senti.
Jan,ets el que no hi ha...sort que l'Anna Maria s'ho agafa bé.Si,tens raó de ben segur també s'emocionarà amb el significat de la cançó i de ben segur admirarà en Carles encara més tal com jo.Jo la vaig conéixer aquest estiu i és un encant de noia..i si es desmaia o s'emociona durant un any sencer..mira quina sort!! en Carles bé s'ho val.Jo també ho faria si tingués la seva edat.
Petons per tots.Pepeta

Carles ha dit...

Carme, Pepeta, Arnau..
La sirena canta en nits de lluna nova, en foscor, quan de sobte la lluna l’il•lumina i
emmudeix, desapareix, fa mutis. És el final. La mort i la vida, i en una comunió perfecte... diuen que han arribat a veure a una lluna amb cua de peix o pot ser era... una sirena amb llum de plata... ves a saber.... podeu triar.
Petons i abraçades
Carles

Anònim ha dit...

Hola a tots,tal com tu dius Carme és una al.legoria es plendida i esplendidament explicada.En a mi no m´ha decebut gens,no sé perquè en Carles pensa que ens pot decebre,al contrari em sembla una explicació profunda,elevada i que ens fa reflexionar i sentir emocions de les que sovint com diu ell en defugim.
És preciosa la teva cançó Carles

Anònim ha dit...

De somni aquesta cançó Carles i més de somni la teva explicació inesperada..la veritat.Com diu l'Anna Maria elevada,profunda i que ens ajuda a pensar en coses de les que sovint en defugim.
UNA MAGNIFICA COMPOSICIÓ TAN PER LA TEVA LLETRA COM PER LA MÚSICA DEL MESTRE BASTONS.
Pepeta

meritxell ha dit...

Una cançó que tampoc coneixia i m'ha sorprés per la seva lletra que deixa molt intrigat però sobre tot per la explicació del mestre.
Veig que va donar lloc a tota una serie de preguntes i comentaris que van tenir molt interessats i encantats als comentaristes i van poder gaudir de la companyia del mestre,la seva preciosa explicació i el seu afecte que queda ben palès en el comentari-explicació que els va dedicar.
Vau estar de sort els comentaristes aquells primers dies de primavera...perquè veig que mai més ha tornat a ser tan proper el mestre.
No se sap perquè però les coses canvien a la vida oi?el que passa és que el que val la pena i ens fa feliços no hauria de canviar mai o si més no canviar per millorar...que hi farem...
preciosa explicació que perdurarà en el record com els afectuosos comentaris plens d'admiració dels seguidors del mestre i del blog.
Una lletra molt inspirada i una melodia preciosa.

adela ha dit...

Una lletra és veritat misteriosa i intrigant que ens ha desvetllat el Mestre amb la seva admirable explicació.
Hi ha moltes cançons sobre sirenes i aquesta és diferent..molt especial i quan la sents sense saber-ne el significat et sents ben intrigat i a l'hora encisat per la seva lletra.. única.
La melodia és molt bonica també.
M'ha sorprès i a l'hora captivat.
Un 10 per l'explicació del Mestre,profunda i sorprenent.
Et queda aquella nostàlgia a dins quan la llegeixes i que ta'acompanya cada cop que escoltes aquesta bonica cançó.

Mercè Rozas ha dit...

Molts simpàtics tots el comentaris des del principi amb molt de carinyo ben patent per l'obra d'en Carles Casanovas que ha deixat un comentari molt serios i filosofic per reflexionar i que m'ha sobtat molt.
No hagués pensat mai en aquest significat en una cançó que no coneixia.Una grata sopresa.Una història que no sembla pas habitual en els temes d'havaneres.
Molt original i molt bona mestre.
De la melodia dic el mateix.M'agrada el tros de,..que canta la noia vestida d'escates..quan pampallugeja la lluna en el aigua..m'agrada el ritme i emlodia d'aquest tros en espacial.
L'escolto mentre escric.M'agrada.
Felicitats als mestres i comentaristes.

Inici Bloc