Havaneres a dojo!


dijous, 19 de març del 2009

3

Luz que brillas





play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir


Ei Companys!!.
Ara que feia molts dies que no actualitzava la secció cançons he decidit posar-ne una que a tots ens te una mica intrigats, i espero que la gaudiu.
Algu al blog utilitza aquest sobrenom, i de veritat, ara que el conec, no podia ser un altre persona.
Aquest algú li agraden les havaneres, les viu, les segueix, s’hi preocupa, un dels meus, i ara forma part del meu “nou grup” d’amics.
En fi, a mi també m’agrada saber, però no li he preguntat el perquè d’aquest sobrenom, doncs no vull ser massa curiós, però bé, potser ens assabentem tots alhora.
En cas contrari, mantindrà el secret, i l'accepto, doncs aquest misteri, aquest tarannà que porta, és genial.
Bé l’havanera que podeu escoltar, la he transcrit d’una audició del Duet, Grup d’havaneres format per en Fonso Carreras (avui, component dels Port-Bo), i per en Càstor Pérez (avui component de L’Empordanet).
Del Duet, solament us puc dir que heu de escoltar-los, sota la meva opinió, és dels millors grups que he escoltat, junt amb els que tinc al blog.
La sort que tenim és que els dos components encara estan actius dins el nostre mon. I tant la veu, com la guitarra, les nostres oides les poden percebre, per separat, però hi son, i em repeteixo, de les millors veus amb una de les millors guitarres, i com diuen ells, el Duet eren tres, En Fonso, en Càstor, i la Nineta (la guitarra).

I ara una mica d’història d’aquesta havanera.

Bé nois, he esbrinat una mica més d’aquesta havanera, i he aconseguit, no sé si l’origen ,-doncs aquest temes dins del mon de l’havanera son una mica complicats-, però si una cançó que segons es diu al article, és el que ha donat origen a la que més tard han titulat Luz que brillas, inicialment titulada "Tu Eres".

El primer tros està escrit en “Chamorro” la llengua del llóc, les Illes Marianes, també anomenades, illes dels lladres.
Estan situades a la part més septentrional de la Micronèsia, es a dir, perquè ens situem, entre Filipines i Japó.
Hi ha alguna paraula en castellà, doncs Magallanes al 1521, hi desembarcà i reclamà les illes per el rei d’espanya, i curiosament, batejant-les amb el nom de “La Isla de los Ladrones”.
Bé, història a part, i al que anàvem:

Hago I (Tu eres)
Hago I inan I langit,
Tu eres la luz del cielo,
o pulan klaro yan gatbo.
luna clara y hermosa.
Ai na silensio na puenge,
en la noche silenciosa,
un alibia, un alibia I pinitiho.
tú alivias tú alivias mi pena.

Yangin triste hao gi puegne,
Cuando estés triste en la noche
atan hulo ya unlie.
mira arriba y la verás.
Hago siempre unkonsigo
Siempre seguirá,
I minagof, I alibia para siempre.
y gustosamente para siempre te aliviará.

Ai na minegai pution,
Hay tantas estrellas,
man maag yan ti-tufungon
tan brillantes e incontables,
ao megaina ti liion
tan numerosas que son
mas ke sien mit, mas ke sien mit,
más que cien mil, más que cien mil,
na miyon.
un millón.

Per tant, i per no allargar-me gaire, luzquebrilla, el teu sobrenom te història noia!!, i res més a prop, just aquí al costadet, entre Japó i Filipines.

I ara si que et pots "fotret" un fart de riure, però ho he de sentir jo. Espero que t'agradi el "com", el "què", el "quan", el "quant", i finalment, el "cant".

Apa Companys, Salut, Petons i Abraçades, i que cadascú triï de nou.

3 comentaris:

luzquebrilla ha dit...

AGRAÏMENT
Tony, cerco paraules, i no les trobo,sento com callen....

Fa anys,en la primera cantada que vaig anar,aquesta cançó(Luz que brillas)em va fascinar,després en les següents cantades,hi anava per tornar-la a sentir,d´aquesta manera vaig enamorar-me de les altres.Sempre he pensat que si existeix la "reencarnació", jo sóc aquesta persona de la Micronèsia, sento profundament el que diu,com si sentís aquest dolor que parla... En aquell temps jo començava a navegar per la xarxa,vaig posar-me aquest pseudònim i així segueix.

Gràcies "luz que Brillas",també a les havaneres, cançons de taverna,valsets mariners....sense vosaltres,jo no estaria avui aquí,no tindria uns nous amic,els que he anat fent en les cantades,i els d'aquest blog;Tony,Silvia,Miquel,Alfons....

....voldria trobar-les,per dir-te...gràcies per haver-me posat i dedicat al blog "luz qe brillas" aquesta tonada enamorada dolça com l´aire...
Si pogués fer-me escata,si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres aquest record, i amb petxines fer-li un bressol.

Anònim ha dit...

Una cançó dolça,enamorada i preciosa.A mi també m'agrada molt i veig que a l´hem posada molts a la cantada somniada.
Pepeta.

Unknown ha dit...

I tan que la conec.És deliciosa i està molt bé també la transcripció en chamorro.I està bé posar-se el pseudonim de la cançó preferida.
Bona idea.
És una dolça cançó i m'agrada molt el comentari parlant de que l'estrella ens dona forces i ens guia i és marevellós el que diu de que quan s'han perdut éssers estimats ells són en aquesta llum i ens estan cuidant.
Tots n'hem perdut i tot hi podem pensar.
Miraré el cel també per cercar la que més brilla Jenny.Molt sentit i bonic el comentari.

Inici Bloc