Havaneres a dojo!


dijous, 24 de novembre del 2011

4

En una tierra



Permeteu-me que aquest cop, a part d’afegir una nova lletra a la secció, aporti una mica més d’informació referent a l’arribada de les havaneres a la resta de la península.
M'he permés la frivolitat de mesclar dues versions que m'agraden molt, una per la musicalitat i la gran veu de María Salgado i l'altre per la sensillesa i alhora sentiment que hi posen els amics del Port-Bo. Al no poder quedar-me amb una de sola, he decidit fer una petita mescla que a part dels errors apreciables pel desconeixement espero que en gaudiu de la barreja d'estils.

Com molt be haureu pogut comprovar -si us heu passejat per la secció converses- les havaneres no solament es canten a Catalunya, doncs també les podem trobar en altes indrets de la península.

En aquesta ocasió us vull apropar a conèixer com varem arribar a les terres de Castella i les raons que varen fer que terra endins tingués relació amb Ultramar.
Cal destacar tres fets importants que van vincular ambdues terres.
- El comerç.
- L’Emigració.
- La Guerra de Cuba de 1898.

¿Us fixeu que son les mateixes raons per les quals l’havanera va arribar a casa nostra?

Quant al comerç, Castella va comercialitzar amb Ultramar des del port de Santander i es te constància que l’any 1768 va salpar el “paquebote” “Nª Senyora del Rosario” rumb a Les Ameriques carregat amb aiguardents i anís procedent de Santander, mocadors de Soria, mantes de Palencia i draps de Segovia. A partir de llavors els contactes amb l’illa eren constants.

Quant a la emigració, cal destacar el fet que la constitució de 1869 dona llibertat per emigrar. Castella al ser una regió amb excedència d’homes i una economia estancada és una de les regions de la qual mes gent en surt.
També l’epidèmia de colera que es va viure l’any 1895 i la plaga de Filoxera que va destruir quasi totes les vinyes –una de les principals riqueses de la regió- va fer que molts castellans es veiessin forçats a emigrar.

Quant al conflicte vèlic del 1898, el govern espanyol efectua un reclutament a través del sistema de quintes ja que no hi havia servei militar obligatori ni existia exercit professional de ultramar.
Es podia evitar la inclusió a les llistes mitjançant el pagament de unes dos mil pesetes, per la qual cosa podem deduir que únicament marxaren a la Guerra de Cuba, els fills de la classe més oprimides i a Castella en aquella època hi havia força.

Així doncs ens trobem amb els que comercialitzaven amb Ultramar, els emigrants (Indianos) i els militars que havien sobreviscut a la guerra, que tornaven a casa amb moltes aventures viscudes i entre altre, algunes cançons apreses durant l’estada, moltes d’elles havaneres.

En aquesta ocasió us presento l’havanera castellana “En una tierra” de la qual en desconeixem l’autor. És molt curta, de frases breus i senzilles però que hi podem apreciar una certa melangía per la terra i una manera de conquistar un amor oferint certes coses que a Cuba segurament en aquella època o tenien.

En una tierra
En una tierra donde no hay palmeras,
y el horizonte parece un mar,
quiero llevarte amada mía,
vivir contigo, poderte amar.
 
Vente mi amor, conmigo ven,
y anidaremos en el trigal,
en una tierra donde no hay palmeras,
pero tesoros encontrarás.
 
Tendrás brillantes,
y ricas perlas,
que en hebras de oro
engarzaré.
 
Vámonos pronto,
que el alma mía,
se angustia y sufre
no tardes ven.

Dintre de les moltes peces que varen venir de Cuba amb el citat procés, ens trobem la coneguda "Rosina", que en aquest cas, el seu estimat era "un rubio oficial" entenem que militar. Exiteixen diverses versions, jo us afegeixo escrita la que potser sigui la original, tot i que no tinc massa documents que ho acreditin.

Rosina
Rosina de un verde palmar,
cantaba feliz.
Un día dejó de cantar,
dejo de reir.

Entonces un guayabito de un cafetal,
ansioso le preguntó, ¿Quién te hace penar?.
y triste la flor contestó mirando hacia el mar,
quien pierde su corazón no puede cantar,
y el mío se lo llevó un rubio oficial,
en un barco de Nueva York y no volverá.

Si un marino gentil,
te robó el corazón,
para hacerte feliz, yo del mío haré dos,
si me dices que si.

En un verde palmar entre aromas y flores,
otra vez brillará mi canción,
como un himno al amor.


Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Bibliografia: Teresa Pérez Daniel. 

Inici Bloc