Havaneres a dojo!


dijous, 24 de novembre de 2011

4

En una tierra



Permeteu-me que aquest cop, a part d’afegir una nova lletra a la secció, aporti una mica més d’informació referent a l’arribada de les havaneres a la resta de la península.
M'he permés la frivolitat de mesclar dues versions que m'agraden molt, una per la musicalitat i la gran veu de María Salgado i l'altre per la sensillesa i alhora sentiment que hi posen els amics del Port-Bo. Al no poder quedar-me amb una de sola, he decidit fer una petita mescla que a part dels errors apreciables pel desconeixement espero que en gaudiu de la barreja d'estils.

Com molt be haureu pogut comprovar -si us heu passejat per la secció converses- les havaneres no solament es canten a Catalunya, doncs també les podem trobar en altes indrets de la península.

En aquesta ocasió us vull apropar a conèixer com varem arribar a les terres de Castella i les raons que varen fer que terra endins tingués relació amb Ultramar.
Cal destacar tres fets importants que van vincular ambdues terres.
- El comerç.
- L’Emigració.
- La Guerra de Cuba de 1898.

¿Us fixeu que son les mateixes raons per les quals l’havanera va arribar a casa nostra?

Quant al comerç, Castella va comercialitzar amb Ultramar des del port de Santander i es te constància que l’any 1768 va salpar el “paquebote” “Nª Senyora del Rosario” rumb a Les Ameriques carregat amb aiguardents i anís procedent de Santander, mocadors de Soria, mantes de Palencia i draps de Segovia. A partir de llavors els contactes amb l’illa eren constants.

Quant a la emigració, cal destacar el fet que la constitució de 1869 dona llibertat per emigrar. Castella al ser una regió amb excedència d’homes i una economia estancada és una de les regions de la qual mes gent en surt.
També l’epidèmia de colera que es va viure l’any 1895 i la plaga de Filoxera que va destruir quasi totes les vinyes –una de les principals riqueses de la regió- va fer que molts castellans es veiessin forçats a emigrar.

Quant al conflicte vèlic del 1898, el govern espanyol efectua un reclutament a través del sistema de quintes ja que no hi havia servei militar obligatori ni existia exercit professional de ultramar.
Es podia evitar la inclusió a les llistes mitjançant el pagament de unes dos mil pesetes, per la qual cosa podem deduir que únicament marxaren a la Guerra de Cuba, els fills de la classe més oprimides i a Castella en aquella època hi havia força.

Així doncs ens trobem amb els que comercialitzaven amb Ultramar, els emigrants (Indianos) i els militars que havien sobreviscut a la guerra, que tornaven a casa amb moltes aventures viscudes i entre altre, algunes cançons apreses durant l’estada, moltes d’elles havaneres.

En aquesta ocasió us presento l’havanera castellana “En una tierra” de la qual en desconeixem l’autor. És molt curta, de frases breus i senzilles però que hi podem apreciar una certa melangía per la terra i una manera de conquistar un amor oferint certes coses que a Cuba segurament en aquella època o tenien.

En una tierra
En una tierra donde no hay palmeras,
y el horizonte parece un mar,
quiero llevarte amada mía,
vivir contigo, poderte amar.
 
Vente mi amor, conmigo ven,
y anidaremos en el trigal,
en una tierra donde no hay palmeras,
pero tesoros encontrarás.
 
Tendrás brillantes,
y ricas perlas,
que en hebras de oro
engarzaré.
 
Vámonos pronto,
que el alma mía,
se angustia y sufre
no tardes ven.

Dintre de les moltes peces que varen venir de Cuba amb el citat procés, ens trobem la coneguda "Rosina", que en aquest cas, el seu estimat era "un rubio oficial" entenem que militar. Exiteixen diverses versions, jo us afegeixo escrita la que potser sigui la original, tot i que no tinc massa documents que ho acreditin.

Rosina
Rosina de un verde palmar,
cantaba feliz.
Un día dejó de cantar,
dejo de reir.

Entonces un guayabito de un cafetal,
ansioso le preguntó, ¿Quién te hace penar?.
y triste la flor contestó mirando hacia el mar,
quien pierde su corazón no puede cantar,
y el mío se lo llevó un rubio oficial,
en un barco de Nueva York y no volverá.

Si un marino gentil,
te robó el corazón,
para hacerte feliz, yo del mío haré dos,
si me dices que si.

En un verde palmar entre aromas y flores,
otra vez brillará mi canción,
como un himno al amor.


Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Bibliografia: Teresa Pérez Daniel. 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No és cap frivolitat Tony és una molt bona feina!
La veu de la Maria Salgado en molts moments m'ha recordat a la veu de la Neus Mar. La veu d'en Xiqui, llavors component del Port Bo), queda bé, mot bé. Aquesta antiga havanera d'un tema marcadament nostàlgic li dóna un encant especial. Gràcies Tony per recordar-nos de tant en tant aquestes petites glories de l'havanera.
Ah!,molt adient el full del paper envellit. Repeteixo Tony, bona feina!

Anònim ha dit...

Benvolgut Toni,


Ja era hora que algú fes justícia a la magnífica veu de la Maria Salgado, es des de fa molts
anys, una de les veus preferides per mi de la cançó popular/ tradicional castellana i en concret aquesta havanera que has triat, m'encanta.De la versió de Port Bo, d'aquest grup ja no cal dir, que sempre fa unes interpretacions magistrals.

Felicitats !

Toni ha dit...

Benvolguts companys.
Primer de tot, gràcies pels vostres comentaris. Tot i ser anònims, crec saber qui hi ha a l'altre banda i us ho agrairé personalment, però ja sabeu que m'agrada més posar cares als comentaris, doncs al ser anònims poden crear incertesa i molts cops es pot dubtar de la procedència. Si podeu, els propers, m'agradaria que estiguessin signats, per tal de donar el valor, alhora credibilitat i fugir així dels anònims. A l'última trobada dels Premis Blocs Catalunya es va parlar força i tot i aportar molta informació, hi havia casos en que una mateixa persona es feia passar per altres i ell mateix es creava la seva propia història i llavors, treien valor als blocs.

Quant al primer comentari, jo no vaig voler dir el que tu comentes per tal de poder veure si algú apreciava el mateix i gosava compartir la opinió amb nosaltres.
No conec personalment a la María Salgado, sí a la Neus, i com més l'escolto i més íntimes son les cantades, més em recorda a la veu de la María Salgado, però com he dit, desitjaria escoltar la primera en viu i això ja no resultarà tant fàcil com en el cas de la Neus, la qual tot sovint ens regala actuacions ja sigui amb Cubacant, amb en Nito Figueras o fins i tot amb el Mestre Josep Bastons.
Salvant les distancies quant a edat i certs matisos, jo també penso que tenen tessitures molt similars amb unes afinacions molt acurades, una veu dolça i alhora potent, difícil de trobar.

Quant al segon comentari, també dir-te que sóc altre enamorat de la veu de la María Salgado i com he dit de la Neus, però aquestes racions d'havaneres les vull anar afegint poc a poc i que la gent pugui apreciar el que s'ha fet i s'està fent.
El problema molts cops son les comparacions, però salvant les distancies com he dit, és un goig poder gaudir d'aquestes peces.

La següent peça espero que també us agradi, alhora intentaré aportar i que pugeu apreciar un factor que avui justeja, el sentiment i amor al gènere.

Us he de dir que aquesta nova cançó no ha deixat indiferent als lectors doncs he rebut molts correus i fins i tot d'antics cantaires de Castella i algun que altre company. Gràcies a tots!!

Salut, Força i Havaneres a dojo!

Neus ha dit...

Bona nit Toni i havanerus!
Quan vaig veure que havies posat aquesta cançó em va fer molt i molt feliç. Si em permets, m'agradaria compartir amb tots el que significa per a mi aquesta cançó i la Maria Salgado. Any 1995, jo tenia 21 anys, Plaça Nova de Palafrugell, cap de setmana de les havaneres de Calella, anem a escoltar un concert i tinc la immensa sort d'escoltar la Maria. Vaig poder escoltar Mirandote, entre d'altres, com A la sombra de un palmar, Tu o Ojos malignos. Vaig sentir un gran desig de ser com ella, de cantar aquelles cançons, tot i que en aquells moments, i en molts anys, vaig pensar que mai tindria la ocasió. En Càstor al que estimo, em va regalar la ocasió de poder-ho fer. Per mi la Maria és un referent i com heu dit, m'hi sento molt reflectida.
Farà un parell de mesos que rebo una trucada a les tantes de la nit, i mig espantada l'agafo, és en Bastons que em passa a una persona que volia parlar amb mi. Era la Maria Salgado, va ser un moment molt i molt emocionant, increible per mi, em queien les llàgrimes. Ara hem quedat que si podem ens coneixerem per Nadal i si es dóna la ocasió en cantarem alguna juntes..tot plegat un somni que demostra que la lluita per les nostres passions a vegades valen la pena. Espero no haver-vos avorrit però em feia il·lusió compartir-ho en aquest bloc tan magnífic. Gràcies Toni per la cançó i per les teves paraules, posar-me al costat de la Maria és un elogi molt especial.
UNA ABRAÇADA MOLT GRAN A TOTS ELS HAVANERUS I GRÀCIES!!!!

Inici Bloc