Havaneres a dojo!


dijous, 9 d’abril del 2009

7

Em torna boig l'Empordà



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir
Avui ens toca un havanera.
Sobre tot vull destacar l'autor, el vull descriure com una gran persona, i a part, amic d'un amic, i això és molt per mi.
Acordionista, pianista, i tantes i tantes coses que sap fer.
Podria continuar dient que és un gran arranjador de cançons, però m'ha sorprés quan he escoltat aquesta havanera. Ara també, afegeixo als molt i molts adjectius amb els que el tenia catalogat, el de compositor.
Per tant, companys, tinc l'honor, i el plaer de presentar-vos........
En Pere Fort, acordionista del Grup Bergantí.... No repetiré els adjectius per descriure'l, però solament us demano una cosa, gaudiu l'havanera que ell va composar.
No sé si ens la voldrà comentar, els que el teniu una mica més a prop, digueu-li, que ens va molt bé aquestes aproximacions que ens heu fet els compositors i cantaires.
I com diu en Pere a la propia havanera, "[...]....I les seves (vostres) collonades"... que tan m'agraden!!
Jo, en nom de tots, us ho agraeixo de cor, amb molt de respecte sobre la vostra opinió, i esperant descobrir les idees que porten als mestres a composar aquests tipus de cançons...
I si voleu saber una mica més de mi, penseu, que a mi, també "Em torna boig l'Empordà". I avui que comencen quatre dies de festa, us deixo, aquest regalet, en forma de "mona", per tots i totes.
Companys, una forta abraçada, i fins la tornada, que us vull veure a tots i totes de nou...


dijous, 2 d’abril del 2009

8

Si llego a besarte



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir
La tasca que avui faig amb aquest Bolero, la tenen molt més per la mà altres estudiosos de l’havanera com l’amic Càstor, però jo intento aportar el meu granet de sorra als actes pedagògics que ens ofereixen aquests estudiosos.

En l’espectacle Cubacant, estic segur que trobareu aquestes històries molt més ben explicades.

Doncs, bé, per feina, que com diuen.....
"a la fi, es canta la glòria....."

En Luis Casas Romero, va néixer el 24 de maig del 1882, al carrer dels Pobres número 95, de la ciutat de Camagüey.
Ha transcendit a la història per les seves aportacions ala música cubana i per ser un dels iniciadors de la programació radial a la més gran de Les Antilles, la estimada, Cuba.
Ens trobem davant d’un altre nen prodigi, als quatre anys, ja es quedava encantat en escoltar qualsevol música.
Als nou anys va començar amb les primeres classes de solfeig, un any més tard, als deu, agafà el primer instrument, i el començà a tocar, la flauta. Als tretze, executava obres de concert, i als catorze, ja es va integrar a una orquestra.
Quan tenia quinze anys, aquest noi, va prendre la decisió de anar als camps de Cuba, unir-se al “Ejercito Libertador” com a “Mambí”, per lluitar per la seva llibertat contra el colonialisme espanyol.
I com diu la criolla més famosa de Cuba, composada per ell....”El Mambí”.....
“Allá en el año noventa y cinco,
y por las selvas del Mayarí,
una mañana dejo el bohío,
Y a la manigua salió el Mambí
[...]”

Imatge d'en Luis Casas Romero

Potser us preguntareu per el significat de la paraula “Mambí”.
Bé, aquesta paraula m’ha cridat l’atenció, quan m’estava informant d’aquest home, i com les meves inquietuds, també us les transcric, aquí teniu el significat.....
La paraula està associada a Eutimio Mambí, oficial negre, que va desertar de las tropes espanyoles i que lluitar contra aquests a Santo Domingo, cinquanta anys abans de la Guerra dels deu anys a Cuba.
Un cop arribada la guerra de Cuba, els soldats espanyols, veient les tàctiques que utilitzaven els cubans amb els matxets, similars a les que havien vist al Oficial Mambí, van denominar al revolucionaris cubans, com “los hombres de Mambí”, i desprès s’abreujà a Mambí, o Mambins.

En Luis Casas Romero, al llarg de la seva vida, ha composat més de 100 criollas, 23 sarsueles i unes 500 partitures.

En Lluis Casas Romero, va morir un 30 d’octubre de l’any 1950 a l’Havana.

Be companys, i amics de Les havaneres, tot i que aquest cop, ens ha tocat un Bolero, vull dir-vos que aquest estil, també forma part de les cançons de taverna, o cançons marineres, que s’escolten a les tavernes, o a les antigues barraques de la nostra aimada terra.

Desitjo que ho gaudiu tal com jo, ah, i una dita més.....

“l’aigua fa mal, i el vi fa cantar.....”

Petons i abraçades, escolliu!!, escolliu!!, que hi ha per tots.

Inici Bloc