Aquesta magnifica peça està extreta d'un bagul compartit.
Es tracta d'una de les peces que es cantava a Begur per l'inigualable Ricard Balil. Fa ben pocs dies que llegia que encara havia fet una cantada a Fornells.
Us deixo la definició que en fa l'amic Xavier Febrés d'en Ricard Balil. Ricard Balil Forgas és fill de Begur i seguidor dels il.lustres i
oblidats cantaires begurencs que va tractar, en especial Alejandro
Ferrer (en Tuixa) i Lluís Manera, així com de l’estil inoblidable del
tercet tamariuenc Alejandro Ninyo Hermós. Ricard Balil Forgas és ell tot
sol una fundació de recerca, conservació, pràctica i difusió dels cants
populars de taverna, aplegats sota el denominatiu de moda d’havaneres.
El seu coneixement acumulat, el seu paladar i la seva il.lusió
transmissora l’han convertit en un cas únic.
Aquestes peces són úniques, com molt probablement el que les interpreta.
Tot ha començat intentant afegir una peça nova al bloc, en aquest cas una havanera. Una d’aquelles que només havia escoltat en enregistraments als vells cantaires i que porto apuntades per quan algun grup, com ara els Port-Bo, et pregunten: I quina t’agradaria escoltar?.
En aquest cas no han estat ells sinó el grup Arjau els que em van llegir el pensament d’aquesta peça i no solament la canten si no que l’han enregistrat en el seu últim treball "Dosmesun". He pogut ja gaudir de la peça en directe, i és una joia extreta del bagul amb mans de mestre.
Es tracta de l'havanera «Ven conmigo» de la qual en desconec l'autor. El que he trobat és la mateixa peça -o molt similar a Galicia- que ells titulen «La sirena» li atribueixen a Francisco Antonio Rey Rivero (1919-2012).
Quan he començat a buscar –sense ser massa exhaustiu- ja he trobat que es molt cantada per corals polifòniques i he trobat també que s’interpreta majoritàriament a la part de Galicia.
La meva sorpresa ha estat –no que la titulin diferent a nosaltres, doncs es força habitual- que afegeixen una peça que nosaltres tenim sota un altre títol i crec que no s’ha cantat afegida en aquesta en cap ocasió.
El què per nosaltres son dos peces diferents (Ven conmigo i La gaviota –també anomenada Quien lo habría de decir-) ells l’interpreten tota seguida.
També es pot veure un canvi de lletra, degut segurament a la transmissió oral de la gran majoria de peces d’aquest tipus.
Nosaltres, tenim platges on hi podem seure per contemplar les onades. A la zona que parlem de Galicia, molt probablement per veure la mar, havien d’anar dalt d’una muntanyeta o dels penya-segats, per això ens diuen “te pondrás encima de una peña”.
Espero que la gaudiu, jo trobo una “delicatessen” la versió que ens fan els Arjau i que us deixo.