Les havaneres, com bé diu en Càstor al llibre “L’Havanera un cant popular”, parlen de dones, de la mar, de les aventures dels mariners quan anaven a fer Les Amériques, etc....
En aquest cas parla d’un amor, i no és per aquest fet que la vull incloure, sinó per els records que em porta, uns records d’amistat.
Sempre que escolto aquesta havanera m’entra un no sé què al cos que m’incita a cantar-la. Potser per el ritme que té, és de les havaneres “més mogudes” per la meva modesta opinió, i fins i tot es podria ballar.
Bé companys, espero que us agradi, i puguem compartir-la.