Havaneres a dojo!


divendres, 10 d’octubre de 2008

3

Plora Guitarra

I una de ben bonica.....
Les havaneres, com bé diu en Càstor al llibre “L’Havanera un cant popular”, parlen de dones, de la mar, de les aventures dels mariners quan anaven a fer Les Amériques, etc....
En aquest cas parla d’un amor, i no és per aquest fet que la vull incloure, sinó per els records que em porta, uns records d’amistat.
Sempre que escolto aquesta havanera m’entra un no sé què al cos que m’incita a cantar-la. Potser per el ritme que té, és de les havaneres “més mogudes” per la meva modesta opinió, i fins i tot es podria ballar.
Bé companys, espero que us agradi, i puguem compartir-la.

Play per reproduir
En aquest cas està interpretada per el Grup Morralla, que havent sentit varies havaneres, crec que ho fan molt i molt bé. M’agrada aquest grup nois, us el recomano.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

1

Marta, un 3 d'octubre de 2008....


play per reproduir

Aquesta havanera, cantada en aquest cas per el Grup Bergantí i escrita per en Moises Simons, la vaig tenir al cap, quan els meus amics, Alvaro i Laura, em varen informar que esperaven una nena i que li posarien aquest nom.
Marta, va néixer el divendres 3 d'octubre, i com no, li vull dedicar a ella, i agrair al Grup Bergantí, per fer una versió tant maca d'aquesta havanera.

Com ja he dit al blog principal......Marta, no sé com tindràs el ulls, si blaus, verds, grisos o negres, i si en ells veuré a Deu, però el que et puc garantir, és què la teva arribada m'ha fet molt feliç..........

divendres, 1 d’agost de 2008

5

Pescador sóc d'una cala



Play per reproduir

Aquesta havanera escrita per en Carles Casanovas, es una de les meves preferides, i amb la qual m'identifico, doncs tinc una gran afició a la mar, i la pesca, i acostumem anar a una caleta prop de Palamós, ja sigui a fer el Sard, el Calamar, el Cap Roig, etc...
Junt amb La Xalana, del mateix autor, la qual publicaré en breu, son dos havaneres que parlen de pescadors, una en el sentit seriós, i l'altre (La Xalana), en el sentit de la pura realitat de quan van a pescar aquests que no hi ha anat mai, i tot sortir de port, comencen a badallar, a suar, i ja veus, que la cosa no funciona, i que tindrem que tornar a Port, encara que aquest no ho noten, i diuen "No pasa res....", fins que pasa i ja es tard, doncs els hi arriva l'hora de donar de menjar als peixos, sense canya, sense ham, i amb unes ganes de tornar a port, que val més que no us hi trobeu
Quan arribem a port, anem al "Cau dels Pescadors", i sempre, hi ha el Pescador, que et veu el cubell amb els quatre serrans i les sis julibies, i et pregunta, ¿Què, quants s'han marejat?.

dimarts, 29 de juliol de 2008

1

La meva fada

Podeu clickar la imatge per ampliar-la
Album: Cap a tu
Grup: Peix Fregit
2

Jo sé una Havanera

Podeu clickar la imatge per ampliar-la
Com diu l'autor, "Pensada, escrita i dedicada a Ramón Codina en agraïment per la seva amistat i com a reconeixement a la feina feta en el món del cant de taverna".


1

Avui Citem

Començo aquesta nova secció igual que el blog principal, doncs, crec que hem de fer resó de les paraules del Mestre, i ensenyar als que no en saben, per que n'aprenguin.

“...Escolteu la seva veu,

oh canons de tot el món
i la gent de tot arreu,
no més guerres ni més morts,
no més bombes ni més focs,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món,
fossin com el vell canó,
que tranquil està adormit,
blancs i negres dintre el pit,
portarien una flor,
la Rosa de Jericó....”

Canço: El canó de Palamós.
Música i Lletra. J.L. Ortega Monasterio.
Inici Bloc