Una noche que de amores yo soñé

Aquesta magnifica peça està extreta d'un bagul compartit.

Es tracta d'una de les peces que es cantava a Begur per l'inigualable Ricard Balil. Fa ben pocs dies que llegia que encara havia fet una cantada a Fornells.

Us deixo la definició que en fa l'amic Xavier Febrés d'en Ricard Balil.
Ricard Balil Forgas és fill de Begur i seguidor dels il.lustres i oblidats cantaires begurencs que va tractar, en especial Alejandro Ferrer (en Tuixa) i Lluís Manera, així com de l’estil inoblidable del tercet tamariuenc Alejandro Ninyo Hermós. Ricard Balil Forgas és ell tot sol una fundació de recerca, conservació, pràctica i difusió dels cants populars de taverna, aplegats sota el denominatiu de moda d’havaneres. El seu coneixement acumulat, el seu paladar i la seva il.lusió transmissora l’han convertit en un cas únic.

Aquestes peces són úniques, com molt probablement el que les interpreta.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Ven conmigo

Tot ha començat intentant afegir una peça nova al bloc, en aquest cas una havanera. Una d’aquelles que només havia escoltat en enregistraments als vells cantaires i que porto apuntades per quan algun grup, com ara els Port-Bo, et pregunten: I quina t’agradaria escoltar?.

En aquest cas no han estat ells sinó el grup Arjau els que em van llegir el pensament d’aquesta peça i no solament la canten si no que l’han enregistrat en el seu últim treball "Dosmesun". He pogut ja gaudir de la peça en directe, i és una joia extreta del bagul amb mans de mestre.

Es tracta de l'havanera «Ven conmigo» de la qual en desconec l'autor. El que he trobat és la mateixa peça -o molt similar a Galicia- que ells titulen «La sirena» li atribueixen a Francisco Antonio Rey Rivero (1919-2012).

Quan he començat a buscar –sense ser massa exhaustiu- ja he trobat que es molt cantada per corals polifòniques i he trobat també que s’interpreta majoritàriament a la part de Galicia. La meva sorpresa ha estat –no que la titulin diferent a nosaltres, doncs es força habitual- que afegeixen una peça que nosaltres tenim sota un altre títol i crec que no s’ha cantat afegida en aquesta en cap ocasió. El què per nosaltres son dos peces diferents (Ven conmigo i La gaviota –també anomenada Quien lo habría de decir-) ells l’interpreten tota seguida.

També es pot veure un canvi de lletra, degut segurament a la transmissió oral de la gran majoria de peces d’aquest tipus. Nosaltres, tenim platges on hi podem seure per contemplar les onades. A la zona que parlem de Galicia, molt probablement per veure la mar, havien d’anar dalt d’una muntanyeta o dels penya-segats, per això ens diuen “te pondrás encima de una peña”.

Espero que la gaudiu, jo trobo una “delicatessen” la versió que ens fan els Arjau i que us deixo.

(premeu play ">" per reproduir)

Salut, força i havaneres a dojo

©Toni Foixench

M'agrada el mar

Aquesta peça fa uns quants dies que em volta pel cap, es d'aquelles que quan el reproductor me la regala, m'aturo i l'escolto.
Per aquest motiu, us la vull regalar, la vull compartir amb tots vosaltres per que la conegueu, penso que la peça s'ho val i és molt poc cantada com tantes altres.

Un poema del poeta palamosí Josep Miquel Servià sota una música del inigualable mestre Josep Bastons.
Aquesta versió que escolteu és el darrer àlbum que va enregistrar en Josep Bastons amb el Peix Fregit [Cap a tu].

Espero que la gaudiu.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!

Vestida de Nit

Podeu clickar la imatge per ampliar-la 
Per a tu, Company, que sé que t'agrada.
Extret del llibre: L'Havanera, un cant popular.

Havanera escrita per Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez. La interpretació és a càrrec d'en Càstor (autor de la música) i de la Sïlvia Pérez Cruz (filla dels dos autors de l'havanera).
Si em permeteu afegiré el comentari que va fer en Càstor sobre la peça:
"Voldria deixar constància de la qualitat de la participació femenina en el vessant creatiu del món de l'havanera, amb una aposta clara per augmentar la força poètica dels textos. De la mà d'Antonia Vilàs, Narcisa Oliver o Glòria Cruz han nascut poemes musicats a ritme d'havanera amb una qualitat i sensibilitat notòries. Per tal d'exemplificar aquesta afirmació, em permeto triar un poema de Glòria Cruz."

Habanera escrita por Glòria Cruz i musicada por Càstor Pérez. La interpretación es a cargo de Càstor (autor de la música) i de Sílvia Pérez Cruz (hija de los dos autores de la habanera).
Si me permitís os adjunto la traducción del comentario que hizo Càstor sobre esta pieza:
"Quería dejar constancia de la calidad de la participación femenina en el apartado creativo del mundo de la habanera, con una apuesta clara para aumentar la fuerza poética de los textos.. De la mano de Antònia Vilàs, Narcisa Oliver o Glòria Cruz han nacido poemas musicados a ritmo de habanera con una calidad i sensibilidad notorias. Para dar ejemplo de esta afirmación, me permito elegir un poema de Glòria Cruz".

Sota la meva opinió és una de les havaneres en català més boniques que s'han fet al nostre país i quan a la interpretació dir-vos que la Sílvia hi aporta sentiment, emoció, amor i tot allò que només un gran artista hi pot aportar...
L'enregistrament està fet a la 43º Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.
Espero que la gaudiu...
Bajo mi opinión es una de las habaneras en catalán más bonitas que se han hecho en nuestro país, en cuanto a la interpretación, deciros que Sílvia aporta sentimiento, emoción, amor i todo aquello que sólo un gran artista le puede aportar...
La grabación está realizada durante la "43º Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell".
Espero que la disfruten...

Calavera (De colores)

La gallina, singular!! El gallo, la gallina, los polluelos.
Com he arribat a gaudir amb aquesta peça, he rigut com mai!. Aquesta pertany a les que jo catalogo com preferides.
Desconec l’origen de la peça, no he aconseguit encara trobar-lo, però si el temps ho permet, tot es farà. Sempre se la he escoltat cantar al grup Arjau de Palafrugell, amb aquell “savoir faire” que ells tenen i aquell esperit de cançó de taverna que transmeten com cap i que necessita aquesta peça.

La gallina, singular!! El gallo, la gallina, los polluelos.
Como me he llegado a gozar con esta canción, he reído como nunca!. Esta pertenece a las que yo catalogo como preferidas.
Desconozco el origen de la pieza, no he conseguido todavía encontrarlo, pero si el tiempo lo permite, todo se hará. Siempre se la he escuchado cantar al grupo Arjau de Palafrugell, con aquel "savoir faire" que ellos tienen i aquel espíritu de canción de taberna que transmiten como ninguno i que tanto necesita esta pieza.

Jo us afegeixo –com sempre- la versió que més m’agrada, i en aquest cas, ho he fet amb el grup Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau al darrer treball que varen enregistrar ara fa tres anys, “Havana 12”. Escolteu-lo, sota la meva opinió, és de lo millor que s’ha editat fins al moment.

Como acostumbro ha hacer os añado la versión que más me gusta, i este caso, tenemos la suerte que el grupo Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau) la registró, ahora hace tres años, en su último trabajo discográfico "Havana 12". Escuchar-la, bajo mi opinión, es de lo mejor que se ha editado hasta el momento quanto a sentimiento y lo que representa para nosotros esta pieza.

Existeix un recull de peces enregistrades al compacte “Havaneres de llegenda” en el qual hi trobeu aquesta peça interpretada pels pescadors de Calella (crec que hi participen l'Avi Melio, en Blau, L'Hermós, i algu altre) quan sense acompanyament musical, el limitaven a picar amb els artells, i en aquesta gravació es pot escoltar perfectament, si en teniu ocasió, escolteu-la.
D’aquesta peça se n’han fet infinitat de versions, s’ha tractat com una peça religiosa i per la facilitat de les estrofes, s’han anat afegint, fent-les anar bé per allò que s’estava cantant.
La versió que he escoltat més comú, prescindeix de la primera part, la part del “Calavera”. Aquesta solament l’he trobat a les nostres contrades.

Existen una serie de piezas que se grabaron en un compacto titulado "Havaneres de llegenda" (Habaneras de leyenda) en el cual se encuentra esta pieza interpretada por los pescadores de Calella (creo que participan El avi Melio, Blau, L'Hermós i algú altre) cuando sin acompañamiento musical, se limitaban a golpear con los nudillos sobre la mesa para llevar el ritmo de la canción, en esta grabación se puede escuchar perfectamente, si podéis haceros con ella, escucharla.
De esta pieza se han hecho infinidad de versiones, se ha tratado como pieza religiosa y por la facilidad de sus estrofas, se han ido añadiendo haciéndolas ir bien para aquello que se cantaba.
La versión que he escuchado más común, prescinde de la primera parte, la parte de "Calavera". Esta solamente la he escuchado en nuestras tierras.

CALAVERA
Calavera, me llaman las niñas por mi ligereza,
yo no puedo dejar de mirarlas de pies a cabeza.
Ellas fueron mi dulce tormento y mi loca pasión,
y es por eso que paso las noches,
que paso las noches bajo su balcón.

Sale el gallo con el kiri kiri kiri kiri kiri,
la gallina con el kara, kara, kara, kara, kara,
los polluelos con el pío, pío, pío, pío, pío, pí.
Y se arma un lío,
con el kiri, kiri, kara, kara, kara, pío, pío pi.

Si ellas son así,
que voy a hacer yo,
todas para mi,
todas para mi,
será lo mejor.

Adiós que me voy,
hermosa beldad.
Tan sólo te pido
que des al olvido
mi felicidad.

De colores, de colores,
se visten los campos en la primavera,
de colores,
son los pajaritos que vienen de fuera.

De colores es el arco iris,
que vemos lucir,
y por eso las niñas bonitas,
de muchos colores me gustan a mi.

Si ellas son así,
que voy a hacer yo,
todas para mi,
todas para mi,
será lo mejor.

Adiós que me voy,
hermosa beldad.
Tan sólo te pido
que des al olvido
mi felicidad.

Salut, Força i Havaneres a dojo!. 

En una tierra

Permeteu-me que aquest cop, a part d’afegir una nova lletra a la secció, aporti una mica més d’informació referent a l’arribada de les havaneres a la resta de la península.
M'he permés la frivolitat de mesclar dues versions que m'agraden molt, una per la musicalitat i la gran veu de María Salgado i l'altre per la sensillesa i alhora sentiment que hi posen els amics del Port-Bo. Al no poder quedar-me amb una de sola, he decidit fer una petita mescla que a part dels errors apreciables pel desconeixement espero que en gaudiu de la barreja d'estils.

Com molt be haureu pogut comprovar -si us heu passejat per la secció converses- les havaneres no solament es canten a Catalunya, doncs també les podem trobar en altes indrets de la península.

En aquesta ocasió us vull apropar a conèixer com varem arribar a les terres de Castella i les raons que varen fer que terra endins tingués relació amb Ultramar.
Cal destacar tres fets importants que van vincular ambdues terres.
- El comerç.
- L’Emigració.
- La Guerra de Cuba de 1898.

¿Us fixeu que son les mateixes raons per les quals l’havanera va arribar a casa nostra?

Quant al comerç, Castella va comercialitzar amb Ultramar des del port de Santander i es te constància que l’any 1768 va salpar el “paquebote” “Nª Senyora del Rosario” rumb a Les Ameriques carregat amb aiguardents i anís procedent de Santander, mocadors de Soria, mantes de Palencia i draps de Segovia. A partir de llavors els contactes amb l’illa eren constants.

Quant a la emigració, cal destacar el fet que la constitució de 1869 dona llibertat per emigrar. Castella al ser una regió amb excedència d’homes i una economia estancada és una de les regions de la qual mes gent en surt.
També l’epidèmia de colera que es va viure l’any 1895 i la plaga de Filoxera que va destruir quasi totes les vinyes –una de les principals riqueses de la regió- va fer que molts castellans es veiessin forçats a emigrar.

Quant al conflicte vèlic del 1898, el govern espanyol efectua un reclutament a través del sistema de quintes ja que no hi havia servei militar obligatori ni existia exercit professional de ultramar.
Es podia evitar la inclusió a les llistes mitjançant el pagament de unes dos mil pesetes, per la qual cosa podem deduir que únicament marxaren a la Guerra de Cuba, els fills de la classe més oprimides i a Castella en aquella època hi havia força.

Així doncs ens trobem amb els que comercialitzaven amb Ultramar, els emigrants (Indianos) i els militars que havien sobreviscut a la guerra, que tornaven a casa amb moltes aventures viscudes i entre altre, algunes cançons apreses durant l’estada, moltes d’elles havaneres.

En aquesta ocasió us presento l’havanera castellana “En una tierra” de la qual en desconeixem l’autor. És molt curta, de frases breus i senzilles però que hi podem apreciar una certa melangía per la terra i una manera de conquistar un amor oferint certes coses que a Cuba segurament en aquella època o tenien.

En una tierra

En una tierra donde no hay palmeras,

y el horizonte parece un mar,

quiero llevarte amada mía,

vivir contigo, poderte amar.

 

Vente mi amor, conmigo ven,

y anidaremos en el trigal,

en una tierra donde no hay palmeras,

pero tesoros encontrarás.

 

Tendrás brillantes,

y ricas perlas,

que en hebras de oro

engarzaré.

 

Vámonos pronto,

que el alma mía,

se angustia y sufre

no tardes ven.

Dintre de les moltes peces que varen venir de Cuba amb el citat procés, ens trobem la coneguda "Rosina", que en aquest cas, el seu estimat era "un rubio oficial" entenem que militar. Exiteixen diverses versions, jo us afegeixo escrita la que potser sigui la original, tot i que no tinc massa documents que ho acreditin.

Rosina

Rosina de un verde palmar,

cantaba feliz.

Un día dejó de cantar,

dejo de reir.

Entonces un guayabito de un cafetal,

ansioso le preguntó, ¿Quién te hace penar?.

y triste la flor contestó mirando hacia el mar,

quien pierde su corazón no puede cantar,

y el mío se lo llevó un rubio oficial,

en un barco de Nueva York y no volverá.

Si un marino gentil,

te robó el corazón,

para hacerte feliz, yo del mío haré dos,

si me dices que si.

En un verde palmar entre aromas y flores,

otra vez brillará mi canción,

como un himno al amor.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Bibliografia: Teresa Pérez Daniel. 

Enyorança (Cançó Marinera)

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert
La primera de la nova fornada. Com haureu pogut observar, el bloc ha canviat una mica quant a disseny. Espero que aquesta nova aparença faciliti les lectures, amenitzi els textos i faci més dolça –si escau- les vostre passejades per dins.

Aquesta preciosa peça va ser presentada pel grup Bergantí l’any 1987 a un concurs que es feia al Restaurant Tip-Top de Barcelona. Al mateix concurs, els Port-Bo varen presentar “Temps perdut” amb lletra de la Glòria Cruz i música d’en Càstor Pérez. Llops de Mar varen presentar “Entre les barques” amb lletra d’en Josep Maria de Segarra i música d’en Salvador Dabau. Cavall Bernat varen presentar “La Rosa del port” del mestre Ortega Monasterio. Oreig de mar varen presentar “Bandera d’amor” de la qual en desconec el compositor.

La peça original d’en Juan Benítez portava per títol, "Corazón Enamorado”, però en Pere Fort després de fer la lletra la va titular “Enyorança”. Quan el primer va anar a registrar-la a la societat general d’autors ja hi havia una peça amb aquest nom, i la va canviar per “Cançó Marinera” .

Personalment, com en Pere, prefereixo "Enyorança", però per drets d’autor li he de dir “Cançó marinera”, així que respectarem el que diu la societat general d’autors i us la titularé com “Enyorança (Cançó marinera)”.

Per mi és de les peces més boniques que he pogut escoltar dins el gènere. Es molt breu, curta en paraules, però tant emotiva que no deixa lloc a un altre text. Ja em diu l’autor que la va ràpid i corrent (menys mal mestre, si l’arribes a pensar no sé on arribes).

Aquest cop afegeixo també la lletra amb format basic per tal que els buscadors en facin de tornaveu del que sempre pretenc amb la difusió del gènere.

ENYORANÇA (CANÇÓ MARINERA)
Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Sento el pas del temps, olça enyorança,
vol de gavines sota un cel rogent,
el meu món.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, el vent i el mar et guarden,
si jo sabes cantar els meus sentiments,
et faria una cançó.

Lletra: Pere Fort.
Música: Juan Benítez.
Gènere: Cançó marinera.
Intèrpret: Bergantí.
Àlbum: Gavina Bonica (1998).

Espero que en gaudiu entre altre de la meravellosa acordió del mestre Pere Fort en l’enregistrament que us afegeixo i que ben aviat el Grup Bergantí la torni a incorporar dins el repertori.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Pensaments

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Quasi no goso ni a comentar aquesta preciosa peça de dos mestres de l'havanera. La part de la lletra la posà un cop més en Carles Casanovas, i la part de la música l'Antoni Mas.
No paro d’escoltar-la, i recordo en tot moment, aquell posat que fan els tres quan l’interpreten. Tot i que sovint recordo un altre moment a La Bisbal d'Empordà.
Us he de dir que la millor interpretació que he escoltat ha estat la que es va fer a la cantada per a La Marató de TV3.
Com recordareu, els Port-Bo varen comptar amb la col·laboració de la Neus -vocalista de Cubacant-, i el joc que varen donar, les mirades i els gestos,encara et feien viure més aquesta meravellosa havanera.
La recordo molt bé companys, tant de bó us la tornem a escoltar ben aviat si l'ocasió, les circumstancies, o les casulaitats ens ho permeten.....
L’únic enregistrament que hi ha és amb els Montgrins, i és el que us afegeixo, però si teniu l’ocasió, busqueu els vídeos de l’amic Alfons al Facebook, que hi ha el que faig referència de la Marató de TV3.
Hi ha tants comentaris al respecte que només puc felicitar als creadors de la “criatura” un altre vegada, i no em cansaré.
Com ja sabeu, Pensaments, ha estat escollida al bloc, com l’havanera més romàntica, poètica i bonica de l’havanera.
En primer lloc es va triar com l’havanera més poètica i bonica de l’havanera. Després es va tornar a fer les votacions aquest cop per l’havanera més romàntica.
Res més a dir, felicitats als mestres i que per molts anys ens regalin aquests tipus de treballs.

Gràcies a persones com ells, les havaneres continuen creixent, continuen desenvolupant-se.....

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

A cau d'orella

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

No cerco més ni millors paraules per expressar amor vers les persones que estimem, que aquesta preciosa havanera del mestre Carles Casanovas.
La recordo molt doncs va ser de les primeres havaneres que un company cantava tot sovint. A l'empresa on ell treballava crec que quasi tothom se la coneixia, doncs no parava de cantar-la, al lloc de treball, a l'ascensor, al cotxe, i a tot arreu on us podeu imaginar i més. Quan escolto aquesta havanera em ve el seu record i el de la Cris escoltant.
Ella me la cantava a mi, jo escoltava i pensava, qui cantarà aquesta havanera?. Era al voltant de l'any 98 o 99.
Aquesta peça no va quedar escollida entre les més romàntiques de les havaneres, però crec que va ser per desconeixença, doncs l'havanera "se las trae".

M'ha resultat difícil triar per quin grup posar la cançó. Un cop he decidit el grup, també m'ha resultat dificil escollir de quin treball discogràfic m'agrada més, i sincerament, tan si hagués escollit l'altre grup que rondava, que son els Bergantí, tan si hagués posat altre treball, Port-Bo al Palau, l'hagués encertat.

Aprofito per felicitar als Jordi's, que al bloc en tenim uns quants.

Companys, amics, saludats, i avui més que mai, estimats, us desitjo el millor per aquests dies i
si estimeu, imprimiu aquesta havanera i regaleu-la.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

Na Nena (Tornada a Menorca)

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys, una peça amb lletra d’en Gumersind Riera i música del mestre Josep Lluís Ortega Monasterio.
Quina meravella d’havanera!.
Com sempre, utilitzo el grup que en aquest moment, millor me la transmet, així, que els ha tocat a L’Empordanet. Sigui casualitat o no, coincideix amb una petició d’una lectora del blog, que dit de pas, espero complaure.
En aquest cas, també aprofito l’avinentesa d’en Lluís Sintés, baríton Menorquí, per donar-vos una petita explicació de la peça que escolteu. El comentari l’he extret de facebook, allà en varen parlar d’aquesta peça, concretament al grup Havaneres.
En Lluís entre altres moltes, és compositor de l’havanera “Cançó de sa sirena”, que podeu trobar en el darrer treball del grup La Taverna, i que també aprofito per recomanar.

En Lluís ens diu:
[...]
De tots els “havanerus” és sabut que el mestre Ortega Monasterio va viure uns anys (encara com militar) a la meva terra, la illa de Menorca. Durant els anys seixanta va sortir un disc “single” de quatre cançons, dues a una cara i dues a l’altre (per tant anava a 33 r.p.m. i no a 45, com solien funcionar els discs petits). Tres nois gairebé adolescents nomenats “Los Parranderos” van ser promoguts pel mestre Ortega qui els va apadrinar fent-los gravar aquestes quatre cançons seves i amb lletres de Gumersindo Riera: “Margarita y el mar”, “na Nena”, “Cantan Los Parranderos”, i “Balada menorquina”, aquesta darrera en castellà a diferencia de la versió que corre avui dia “tornaré”.
[...]

Una d’elles és “Na Nena” jo voldria tornar a Menorca sa meva Menorca... uff, sem posa un nus al coll.
Sobre ella voldria fer unes petites precisions. Quan la escolto no me’n puc estar i al final del concert vaig al grup a corregir-los cosetes del nostre dialecte menorquí he,he, torracollons que soc!
- Per començar hauríeu de saber el significat de na Nena... A Catalunya una nena es una noia petita, el femení del nen, doncs bé, a Menorca una nena no existeix, en diem una fieta (filleta) o bé una al·loteta. Per tant el títol de la cançó no va per aquí. A més s’article seria sa fieta, no “na fieta”, "na" s’utilitza per noms de persones “com està na Geronia?” Així doncs heu de saber que Na Nena, va dedicada a una persona i per tant Nena es el diminutiu d’un nom.
Al igual que emprem Lina, Nina, Cati, per Catalina, o Guida per Margalida, o Paco per Francesc, Nena és el diminutiu (o forma “escueta”) de Magdalena. De totes maneres avui dia ja poc usat a les ciutats i una mica encara als pobles. Jo recordo, de petit, haver sentit parlar de sa tia Nena, o sa tia Guida, o sa tia Nina...
Així doncs la cançó “na Nena” devia estar dedicada a una Magdalena. Crec recordar haver escoltat la historia però no soc prou capaç d'explicar-la amb exactitud.
- Seguint amb la lletra, hi ha un verb “rallar” que vol dir parlar.. “i quan senti, que tu em ralles molt suaument..” heu de saber que es pronuncia –ralles- i no –ratlles- que voldria dir tota una altre cosa..
- I ara la cirereta del pastis, el final de la cançó, avam si ho explico i així ens posem d’acord per sempre més: l’article salat a Menorca no s’usa sempre i en tots els casos, hi ha unes excepcions, per exemple no se salen: el rei, la reina, el món, la terra, la vida, el cor, el cel, la parròquia, el camp.. etc. Quan parlem del mar, no es sala. A més el mar a Menorca es femení, per tant s’ha de dir “la mar” i per més inri la “r” final no la pronunciem, sonaria: “la mà”.
Però el vent si que es sala... així que la cançó (sempre que es vulgui cantar en menorquí, que, per lo escoltat, crec que és la pretensió general, no?) ha d’acabar dient: “sentiré dins el cor sa paraula de la ma(r) i des vent... de la ma(r) i des vent!!
Bé, un altre dia seguiré explicant cosetes, sobretot de musica menorquina i potser, si m’atreveixo, de la meva petita historia amb l’havanera...
Amb mil perdons. Lluís.
[...]

Com et vaig dir company, de perdò, res de res, gràcies i gràcies per donar-nos aquesta classe magistral, i aclarir aquests aspectes de les cançons.
M’agrada llegir als que en sabeu i poder aprendre dels que heu compartit moments com el que comentes amb Ortega, Mus i Riera.

Aquesta havanera, també la podeu trobar sota el nom de Tornada a Menorca.

Companys, una més per gaudir, i un cop més, gràcies Lluís.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

Tamariu

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Només tinc aquest blog, a vegades tant, i a vegades tan poc.........
Aquest és el meu medi de comunicació amb molts de vosaltres, que al cap i a la fi, en moments o es tot, i en moments és res, quina llàstima i quin goig, quin munt de contradiccions que porta.
Com ara Pepeta, que solament pots obrir amb un click una pàgina de Internet que intenta donar-te recolzament, que intenta estar al costat teu, però noia, ho sento, davant teu, tens una pantalla de ordinador, potser amb un munt de lletres davant teu, en lloc dels braços que potser necessites. Tan de bó pogués sortir de la pantalla que tens davant, tant de bó, la interactivitat estigués al meu abast.
Et ben asseguro que en aquest precís instant, quan llegeixis aquestes lletres, estaria al costat teu, per donar-te una mica més de suport, una abraçada plena de sentiment, una mica de força, i ja que hi som, per un breu instant, estar al teu costat escoltant aquesta dolça havanera.
Pepeta, som molts els que hem patit la pèrdua del teu marit, som molts els que estem al teu costat, i som molts els que et volem saber aquí a prop, però tots nosaltres, ara per ara som "virtuals", i per tant, som, però no hi som.
Així que aprofita el que tens al costat, la teva família, els teus amics, doncs a nosaltres som i serem!!
Ja saps que el blog es obert dia i nit, m’entra la connexió a Internet no falli, aquesta pàgina, dia rere dia s’anirà obrint, tot i que últimament, vol estar al teu costat més que mai, i no s’obre amb la mateixa alegria que s’obria últimament, però tot arribarà, i tot tornarà al seu lloc, i em d’aprofitar els que tenim al costat abans no marxin.
Companys, amics, no deixeu escapar la oportunitat de fer una abraçada, de donar un petó, de oferir-li aquell gest, de donar-li el vostre amor a la persona o persones que teniu al costat.
No penseu que l’abraçada, el gest, l’estim, la carícia, el podreu fer demà, doncs, potser no és possible, i haureu perdut l’ocasió, no solament de fer-la, sinó que l’altre tampoc ho haurà rebut.
Per tant, no us esteu fer allò que voleu fer, i si es transmetre amor, sentiment, amistat, ni us ho penseu, aprofiteu el moment, que demà.......ja veurem si hi ha demà....

Pepeta i familia, vull saber-te al nostre costat!!.

Si em demanessin

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys!!.
Aquesta havanera la va demanar la Sílvia. Hem tornat a coincidir noia!!.
Tu la demanes per afegir-la a la secció, i jo per escoltar-la "Al compàs de l'havanera". Apa que anem bé!!.
No sé si m’erro, però segurament, la va escoltar del mateix grup per el qual jo la he transcrit i que ara escoltareu. El grup Bergantí.

Quasi totes les lletres que li he llegit a en Tòful Mus, son molt i molt romàntiques. De les més conegudes en destaquen, Escolta es vent (el Mestre Ortega Monasterio hi posà la música, i aquest guanyar per l’any 1964 l’Ala d’argent del Festival d’Alaior), Cap a tu, Si fóssim gavines, lluna plena, t’estic perdent, La barca de suro, entre altres (corretgiu-me si erro).
En moltes d'aquestes caçons la música la posà en Josep Bastons, l’altre Mestre de l’havanera que tants i tants cops ha col·laborat amb els compositors d’enguany.

Companys, aquí us deixo un altre meu trésor de Les havaneres, i en Barbaroja, de moment, no l'ha trobat.... gaudiu-la!!.

I a disposició d'ell no hi posaré pas aquest nou grup d'amics.....

Avui, si em demanessin que és la alegria....
us diria que és el meu moment,
amb el que tinc i el que no tinc.....

Familia, amics i companys, gràcies per ser-hi!!
Que la claror de la qual ens parla la cançó,
no s'acabi, sempre queda un fil,
i diu quelcom així:

[...]
No ha d'esborrar el temps,
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit,
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
[...]
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim,
que de tendre és tan tens,
que per minse es fa immens.
[...]

Gràcies Pere, tu, me la vas ensenyar, i jo, per un moment la he volgut compartir!!.

Bolenera

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Aquest bolero-Havanera, ha estat la cançó escollida per "Al compàs de l'havanera".
Espero que la gaudiu!!.
És la preferida de molts lectors del blog, de la secció del blog dedicada al grup Port-Bo.
En concret de l’Anna Maria, doncs va ser ella qui la va demanar, i poc després si van afegir un grapat més.
A part d'això, i dedicar-la en aquest lectors, també vull que sigui per una parella que ha de marxar fora per raons familiars, des d'aquí, vull que us emporteu un trocet cap Argentina.
Mercé, Pere, com ja us vaig dir, quan tingueu nostàlgia dels nostres cants, de les nostres havaneres, només heu de cercar una "computadora con altavoces", tenir accés a internet, i gaudir de les Havaneres amb tots nosaltres.
Companys que us vagi tot molt bé, per vosaltres, la vostra filla, i el futur net/a, molta salut, i Havaneres a Dojo, que com a cançó de bressol, també s'ha manifestat el gènere en el nostre pais, i estic segur que alguna li podreu entonar.

La interpretació de la cançó està feta per els Port-Bo, però en aquell temps, encara estava la veu d’en Xiqui Ramón junt amb els actuals components -Carles, Fonsu i Mineu.
És una delícia per les oïdes escoltar aquestes veus.
Els primers en acompanyar musicalment al grup Port-Bo, després del Mestre Frederic Sirés, fou en Càstor Pérez i en Xiqui Ramón.
Us adjunto una imatge extreta de la Bella Lola que reflecteix el que us he redactat. (en Xiqui és el de la dreta).

Companys, gaudiu-la!

Amagada en el far

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Seré breu, només dir-vos que la Glòria Cruz també ha escrit una de les havaneres avui per avui més conegudes en català, que és, Vestida de nit, però en aquest cas el compositor va ser el Mestre Càstor Pérez.
Vestida de nit, ja la teniu al blog, encara que en breu hi afegiré música, doncs, personalment, és una havanera meravellosa, amb tot el què significa aquesta paraula.
En el cas de l’Emili Juanals, es reconegut per ser un gran compositor de sardanes. Quant havaneres, també ha composat Malalt d’amor, en aquest cas, amb lletra del Mestre Carles Casanovas.

Quant a la cançó Amagada en el far, està dedicada.
És per tu!!, o sigui que fes el favor de escriure el que creguis, val?......

A banda, i per l'autora de la cançó, dir-te que no sé si segueixes aquest blog, però vull agrair-te des d’aquestes lletres les que tu has escrit, i tant de bó hi hagués publicat més cosa teva.
En cas que algú de vosaltres la conegui, feu el favor de transmetr-li les paraules.

Companys, només puc dir que si la gaudiu, la meitat que jo fent aquest senzill muntatge, ja em feu content.

Uns quants Petons, alguna Abraçada, molta Salut i Havaneres a Dojo!!.

Barbaroja

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Aquesta havanera, va ser escrita per el Mestre Carles Casanovas i musicada (un cop més) per el Mestre Josep Bastons, i ja tornem a tenir a la parella més famosa de les últimes composicions, en Carles i en Bastons.

Doncs bé, el que tot seguit us redactaré, no és cap llegenda, encara que amb el temps en derivi en un record, per mi sense haver-ho viscut, un mal record, i més, per el mal que va causar al meu estimat Palamós, i la meva aimada Costa Brava.

L’any 1504 apareix al Mediterrània Arudj Barbaroja. La primera acció que se li atribueix, va ser la captura de unes galeres entre Gènova i Cinta Vecchia. Aquest personatge, parlava el turc, italià, castellà, greg i àrab.
De molt jove, es va embarcar a una galera turca, dedicada a piratejar per Anatòlia, Síria i Egipte, però ell és va desvincular del soldà i es va posar a les ordres del Bey de Tunísia.

La confusió del nom Barba-roja es perquè una vegada va rescatar a uns centenars de mudèjars refugiats del sud de la península Ibèrica que va portar cap a Àfrica, i aquests agraïts el van anomenar Baba Arudj que en català es va traduir com Barba-roja, en castellà com Barbarroja i en italià com Barbarossa.

A la mort del Rei Catòlic, l’any 1516, va haver-hi una sublevació a Algèria contra els espanyols. És aquell any quan comença l’esplendor dels Barbaroja. El càrrec el comparteix amb un germà, en Hizir, el qual té més dots de govern que Arudj.
A la mort d’Aroudj, Hizir es nombrat successor i és llavors quan s’estructura l’estat pirata dels Barbaroja. Les expedicions marítimes es fan d’acord a tàctiques militars.
I és d’aquesta manera com comencen els atacs al litoral dels estats cristians.

Una de les primeres incursions la va fer el 13 de Juny de 1527 contra Badalona en Kara Hasan, conegut com “Cartazán”, era almirall de Barbaroja.
Va ser l’any 1543 quan en Barbaroja, va atacar Palamós i gran part de la Costa Brava, com bé ho recull un document notarial que es conserva al fons documental de l’Ajuntament de Palamós.
Barbaroja va arribar a la ciutat emmurallada de Palamós, molt ben preparat, portava 20 galeres i 3 “fustas”.

Gran part dels habitants de Palamós, ja havien marxat sabent que vèncer al pirata era una tasca molt complicada.

Els turcs, no varen tenir cap tipus de pietat amb els que varen quedar. Gairebé tots els que s’hi van quedar, van morir assassinats a mans dels turcs, cremats, decapitats, etc....

Consta que és varen emportar les campanes de l’església, i varen destrossar i cremat totes les imatges, i l’interior de l’església.
La persona que va donar fe del que va passar, el notari, acaba el relat dient:
“No ha cor de crestià que no plore gotas de sang”

Bé companys, espero que en gaudiu d'aquesta havanera, personalment, és de les lletres que més m'agraden.....
Ara també tenim molts de pirates, normalment van sense el pegat de l'ull, l'han substituit per uns vestits ben bonics, han deixat els canons i les armes, bescanvian-t'ho per un grapat de fulls i paperam, que al cap i a la fi, els hi estan donant el mateix resultat.......
En Sabina diria "si me dan a elegir, entre todas las vidas, yo escojo la del pirata cojo, con pata de palo, con parche en el ojo, con cara de malo.........."

Companys, per si tornen, esmolem ben bé les eines!!.

La Barca de Suro

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Company Lluís;
Aquest espai és per tu, sobren els meus comentaris.
Desitjo que t'agradi, doncs com sé que l'has escoltat per uns altres havaneros, et deixo aquesta versió, un xic diferent, però segurament, igualment de valuosa i emotiva. En record d'en Josep......

Salut Company!!.

Em torna boig l'Empordà

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir
Avui ens toca un havanera.
Sobre tot vull destacar l'autor, el vull descriure com una gran persona, i a part, amic d'un amic, i això és molt per mi.
Acordionista, pianista, i tantes i tantes coses que sap fer.
Podria continuar dient que és un gran arranjador de cançons, però m'ha sorprés quan he escoltat aquesta havanera. Ara també, afegeixo als molt i molts adjectius amb els que el tenia catalogat, el de compositor.
Per tant, companys, tinc l'honor, i el plaer de presentar-vos........
En Pere Fort, acordionista del Grup Bergantí.... No repetiré els adjectius per descriure'l, però solament us demano una cosa, gaudiu l'havanera que ell va composar.
No sé si ens la voldrà comentar, els que el teniu una mica més a prop, digueu-li, que ens va molt bé aquestes aproximacions que ens heu fet els compositors i cantaires.
I com diu en Pere a la propia havanera, "[...]....I les seves (vostres) collonades"... que tan m'agraden!!
Jo, en nom de tots, us ho agraeixo de cor, amb molt de respecte sobre la vostra opinió, i esperant descobrir les idees que porten als mestres a composar aquests tipus de cançons...
I si voleu saber una mica més de mi, penseu, que a mi, també "Em torna boig l'Empordà". I avui que comencen quatre dies de festa, us deixo, aquest regalet, en forma de "mona", per tots i totes.
Companys, una forta abraçada, i fins la tornada, que us vull veure a tots i totes de nou...

Si llego a besarte

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir
La tasca que avui faig amb aquest Bolero, la tenen molt més per la mà altres estudiosos de l’havanera com l’amic Càstor, però jo intento aportar el meu granet de sorra als actes pedagògics que ens ofereixen aquests estudiosos.

En l’espectacle Cubacant, estic segur que trobareu aquestes històries molt més ben explicades.

Doncs, bé, per feina, que com diuen.....
"a la fi, es canta la glòria....."
En Luis Casas Romero, va néixer el 24 de maig del 1882, al carrer dels Pobres número 95, de la ciutat de Camagüey.
Ha transcendit a la història per les seves aportacions ala música cubana i per ser un dels iniciadors de la programació radial a la més gran de Les Antilles, la estimada, Cuba.
Ens trobem davant d’un altre nen prodigi, als quatre anys, ja es quedava encantat en escoltar qualsevol música.
Als nou anys va començar amb les primeres classes de solfeig, un any més tard, als deu, agafà el primer instrument, i el començà a tocar, la flauta. Als tretze, executava obres de concert, i als catorze, ja es va integrar a una orquestra.
Quan tenia quinze anys, aquest noi, va prendre la decisió de anar als camps de Cuba, unir-se al “Ejercito Libertador” com a “Mambí”, per lluitar per la seva llibertat contra el colonialisme espanyol.
I com diu la criolla més famosa de Cuba, composada per ell....”El Mambí”.....
“Allá en el año noventa y cinco,
y por las selvas del Mayarí,
una mañana dejo el bohío,
Y a la manigua salió el Mambí
[...]”

Imatge d'en Luis Casas Romero

Potser us preguntareu per el significat de la paraula “Mambí”.
Bé, aquesta paraula m’ha cridat l’atenció, quan m’estava informant d’aquest home, i com les meves inquietuds, també us les transcric, aquí teniu el significat.....
La paraula està associada a Eutimio Mambí, oficial negre, que va desertar de las tropes espanyoles i que lluitar contra aquests a Santo Domingo, cinquanta anys abans de la Guerra dels deu anys a Cuba.
Un cop arribada la guerra de Cuba, els soldats espanyols, veient les tàctiques que utilitzaven els cubans amb els matxets, similars a les que havien vist al Oficial Mambí, van denominar al revolucionaris cubans, com “los hombres de Mambí”, i desprès s’abreujà a Mambí, o Mambins.

En Luis Casas Romero, al llarg de la seva vida, ha composat més de 100 criollas, 23 sarsueles i unes 500 partitures.

En Lluis Casas Romero, va morir un 30 d’octubre de l’any 1950 a l’Havana.

Be companys, i amics de Les havaneres, tot i que aquest cop, ens ha tocat un Bolero, vull dir-vos que aquest estil, també forma part de les cançons de taverna, o cançons marineres, que s’escolten a les tavernes, o a les antigues barraques de la nostra aimada terra.

Desitjo que ho gaudiu tal com jo, ah, i una dita més.....

“l’aigua fa mal, i el vi fa cantar.....”

Petons i abraçades, escolliu!!, escolliu!!, que hi ha per tots.

La sirena i la lluna

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto un altre havanera, i un altre escrita per el Mestre Carles Casanovas, però en aquest cas, "la parella de ball", és a dir, el compositor, n’és el Mestre Josep Bastons, que tantes i tantes havaneres ha composat amb en Carles.

Com diria en Carles:
[...]
un altre cop, en Josep Bastons,
hi posà la música,
i a mi em toca posar la lletra....
[...]
i si no ens anem al aigua,
sonarà una cosa així....
vejam si us agrada...
[...]

Jo crec que aquesta parella és la que més havaneres ha publicat, bé no ho crec, n’estic segur.
Per tant, un cop més, Mestres, Gràcies per treballar per el futur de l’havanera!!.

Si la gaudiu escoltant, la meitat que jo transcrivint-la, ja sóc feliç!!.

Un cant d'amor

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto l'havanera Un cant d’amor.
En aquest cas, com no tinc història d’aquesta havanera, us faré quatre o cinc cèntims, dels seus creadors, o millor dit, de l’època en que la varen crear.
La partitura adjunta és un regal, -Gràcies company!!-, i jo, sense ser music, sense entendre de partitures, ho trobo un tresor, i amb permís de tots, us en deixo un retall.
Aquesta havanera, la va escriure en Carles Casanovas i li posar la música en Salvador Dabau.
Es va escriure i composar a Girona al novembre del 1986 quan en Carles Casanovas formava part del grup Llops de Mar junt amb el Mestre Salvador Dabau i cinc components més.
Quan es va escindir el Grup Oreig de Mar, tots els seus components, menys un, formaren Llops de Mar, i avisaren a en Carles per subtituir una veu i afegir un altre guitarra.
El grup estava format per en Salvador Dabau, Pepe Fernández, Pep Giró, Narcís Barba, Narcís Suárez, Ramón Arcusa i Carles Casanovas.
Amb el Llops de Mar, en Carles, hi va estar durant tres anys, 1985 – 1988.
En aquells temps, el grup feia moltes cantades, i a en Carles li resultà impossible compaginar la feina amb el Grup, i decidí plegar.
Va aparèixer en Càstor Pérez i el va convèncer per entrar a formar part del Grup Port-Bo, que en aquells temps feien menys cantades i podiar compaginar millor la feina.
En Carles no hi va estar de forma definitiva, doncs per motius de feina, l’any 1992 va haver de deixar el grup i marxar a Madrid.
I va ser l’any 1994, que en Carles tornar al Port-Bo, just quan dos components, en Fonsu i en Càstor, és varen separar per crear el Grup Duet.
Però bé, la vida d’en Carles, me la guardo per més endavant, i per posar-la a la secció que toca, que és noms propis. Però encara queda molt per saber!!.

Gaudiu-la com jo transcrivint-la!!.