Havaneres a dojo!


dimecres, 25 de març del 2009

19

Un cant d'amor



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto l'havanera Un cant d’amor.
En aquest cas, com no tinc història d’aquesta havanera, us faré quatre o cinc cèntims, dels seus creadors, o millor dit, de l’època en que la varen crear.
La partitura adjunta és un regal, -Gràcies company!!-, i jo, sense ser music, sense entendre de partitures, ho trobo un tresor, i amb permís de tots, us en deixo un retall.
Aquesta havanera, la va escriure en Carles Casanovas i li posar la música en Salvador Dabau.
Es va escriure i composar a Girona al novembre del 1986 quan en Carles Casanovas formava part del grup Llops de Mar junt amb el Mestre Salvador Dabau i cinc components més.
Quan es va escindir el Grup Oreig de Mar, tots els seus components, menys un, formaren Llops de Mar, i avisaren a en Carles per subtituir una veu i afegir un altre guitarra.
El grup estava format per en Salvador Dabau, Pepe Fernández, Pep Giró, Narcís Barba, Narcís Suárez, Ramón Arcusa i Carles Casanovas.
Amb el Llops de Mar, en Carles, hi va estar durant tres anys, 1985 – 1988.
En aquells temps, el grup feia moltes cantades, i a en Carles li resultà impossible compaginar la feina amb el Grup, i decidí plegar.
Va aparèixer en Càstor Pérez i el va convèncer per entrar a formar part del Grup Port-Bo, que en aquells temps feien menys cantades i podiar compaginar millor la feina.
En Carles no hi va estar de forma definitiva, doncs per motius de feina, l’any 1992 va haver de deixar el grup i marxar a Madrid.
I va ser l’any 1994, que en Carles tornar al Port-Bo, just quan dos components, en Fonsu i en Càstor, és varen separar per crear el Grup Duet.
Però bé, la vida d’en Carles, me la guardo per més endavant, i per posar-la a la secció que toca, que és noms propis. Però encara queda molt per saber!!.

Gaudiu-la com jo transcrivint-la!!.

19 comentaris:

Silvia ha dit...

Impresionant en les veus i la guitarra del Peix Fregit , ni feta expressament per a ells ...

Anònim ha dit...

Una lletra molt emotiva i una música amb molta força que la coverteixen en una de les havaneres més boniques i memorables tot i que lamentablement més poc conegudes.
Per cert mestre;la cataloguem d'havanera,cançó de taverna..com?
Arnau

Anònim ha dit...

Ja la coneixia i sempre l'he trobada preciosa i amb molta força i passió cosa que no tenen totes les havaneres.Espero també com molts seguidors sentir-la un dia pels Port Bo.
Pepeta

Anònim ha dit...

Arnau, aquesta peça és una havanera per el ritme clàssic amb compàs de 2x4. El mestre Dabau així la va concebre.El cant de taverna és tot el repertori on s'inclouen les havaneres.
Salut hi hagi
Carles

Anònim ha dit...

Personalment la trobo molt bonica.M'agrada molt.Com diu la Pepeta té un força i una passió que no tenen altres peces.Suposo que és per això que ha agradat tan l'Anna Maria, la Pepeta i a mi entre d´altres.Sobre això de la repetició Luzquebrillas, opino que n'hi ha moltes d'havaneres i cançons en general repetitives tan o més que aquesta (la majoria es repeteixen al menys un cop) Precisament el "t´estimo,amor meu com t´estimo,jo t´estimo més que el blau de la mar" és un esclat de sentiments; passió,desesperació i tristesa que gairebé es palpen a la pell.I el tros del vaixell navegant fins el nord...amb les veus que tornen a repetir "amor meu com t'estimo"...a mi m´ha fet esgarrifar.Em semblava com si ho estes veient.Penso també que els tres components del grup Port Bo posseeixen prou talenti merits propis(ho veiem en cada actuació on hi posen la veu i el cor sencer any rera any) com per cantar aquesta magnifica havanera composada precisament per un d'ells.
Felicitats Carles.Carme

Anònim ha dit...

Bon dia amics i amigues.Sóc la Mercè,la dona d' en Pere.Ell és fóra aquest dies però jo us puc dir la meva opinió.La trobo una havanera esplèndida i és veritat amb molta força.Traspua sentiment i força tota ella.I ara us pregunto;quantes havaneres més hi ha que parlin del tema de l'angoixa d'una dona que pers el seu estimat al mar? penso que és única en tractar aquest tema d'una manera tan apassionda i a la vegada real.Una gran creació Mestre.Enhorabona.
Tothom té les seves opinions i gustos respectables però més repetitiva que Luzquebrillas...tota l'estona repeteix el mateix...les quatre mateixes lletres i tot així en a mi també m'agrada.I estic d'acord com la Carme que els Port Bo tenen el talent necessari per cantar qualsevol havanera,no és al que es dediquen? cantar cant de taverna en general? Una abraçada.Mercè.

Silvia ha dit...

Tots estem d´acord amb que es molt, maca, molt de sentiment i tot això, però si amb els anys que fa que esta escrita no l han cantada mai, els seus motius tindran no??? ( respectem-ho ) Crec que se li esta donant masses voltes el mateix tema durant mooooolts dies. A part, això del cantar deu seu com el menjar, per bo que sigui el pernil, si et be mes de gust peix, menjaràs peix, dons això si prefereixen
cantar d'altres, gaudim de la resta del repertori que es molt ampli

Salutacions

luzquebrilla ha dit...

Mercè,sí, tens raó "Luz que brilla" és una cançó molt curta i repetitiva,però és fresca, lleugera,simple,sincerament la lletra en el cas d´aquesta petita cançó és lo de menys.El seu valor sentimental està en l'acoblament de la música fantàstica i la poca lletra,la qual tens que assaborir-la bé,per això perquè sinó s´acaba.
Mercè,ja he dit amb altres comentaris que per mi, "Luz que brilla" és un punt i a part de les altres.És poesia pura en moviment.
No té comparació amb cap més.
Salutacions

Anònim ha dit...

Només dir-vos que jo vaig perdre un amic al mar.El marit irlandés d'una amiga meva de joventut.Va ser a les costes d' Irlanda fent la seva feina de pescador.Us aseguro que la per la meva amiga la vida ha estat un processó de setmana santa des de llavors.No en volia parlar però amb el comentari de Luzquebrillas he volgut fer-ho.Sempre que escolto la cançó penso amb la meva amiga i per això puc dir-vos que està meravellosament ben expresada tan en lletra com en música.per això em posa la pell de gallina.Així és precisament com ha de ser...plena d'angoixa,emoció i força.Si,doncs mira per on, com les processons.No són l'expresió del dolor per l' amor i la pèrdua? Què hi ha de criticable? poden o no agradar però no descriuen res negatiu,només sentiments.El dolor que provoca una pèrdua així està excepcionalment descrit en aquesta esplèndida havanera i obviament el fet de que agradi o no a la majoria de la gent no té res a veure.Com bé diu l'Anna Maria hi ha un munt de me...reconeguda i aplaudida.
Són gustos i opinions i logicament en un espai de debat tenim dret a parlar-ne tots i expresar-nos.Això sempre enriqueix.Una abraçada a tots.Carme

Havanerus ha dit...

Hola Companys!!.
Surto a rebre als nous com la Pepeta i la Mercé, amb el ja mencionat...
passa!!, passa!!, no et quedis a la porta, que si no, no veuràs el que tenim aquí dins per tu.....hi ha un grapat de amants de l’havanera esperant-te, un grapat de cançons, un grapat de històries, un grapat de ganes de fer coses, un grapat de ganes de gaudir, un grapat d’il·lusió per compartir allò que ens agrada, i ens faltaves tu.....

M'agrada llegir bon rotllo, respecte, i simpatia, endavant!!
Per altra banda, Mercé, donar-te la benvinguda, i comentar-te que la cançó que hi ha més avall, titulada Follia, també en parla, de la perdua d'estimats a la mar, i et recomano que l'escoltis a veure que et sembla.
No et dic que les comparis, doncs penso que totes son diferents, però escolta-la, això sí.

Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles.

Apa Companys!!.

Anònim ha dit...

Ara no en faré ni mitja de broma.
La he trobada una havanera certament amb molta força i passió.Una lletra molt emotiva i una música que t´arrebassa quan la sents.Francament no m'esperava que fos així.És diferent de totes les que he sentit,el tema és també punyent i evidentment el fet de que no hagi esdevingut tan coneguda com d'altres és totalment irrelevant.Per mi és una peça de gran qualitat i un cop més em demostra el talent i la vàlua d'en Carles Casanovas com a compositor.Felicitats Carles.Si si sóc en Jan,el de les bromes i els...(ja callo)Jan

Alfons ha dit...

Un Cant d'Amor, es una canço meravellòsa, cantada pel Peix Fregit sembla que l'aixin "CLAVAT" per les veus d'aquet grup, tant aquesta, com "FOLLIA" que i hes un mica mes avall.
Be es el meu parè, jo i l'Encarnacio, som els fans "NUMBER ONE",den Peix Fregit
Le Haveneres, son per escoltar-les, sentir-les, estimar-les i gaudir els seus missatges.
SALUT

Anònim ha dit...

Impresionant,fa posar la pell de gallina el "T´ESTIMO AMOR MEU QUAN T'ESTIMO".Una música i una lletra en perfecte comunió per una cancó entranyable i inolvidable que hem descobert fa poc,que una noieta amb ulls brillants ja m'en va parlar l'estiu passat i que espero que algun dia els nostres Port Bo la vulguin enregistrar
Pepeta

Unknown ha dit...

Un altre cop,no podeu expresar tots plegats millor el que fa sentir aquesta meravella de cançó per mi força diferent de totes les que estic acostumada a sentir.
T'arrebassa i et fa posar la carn de gallina com dieu.Té una força que tenen poques cançons tan per la música com la lletra que s'hi acobla perfectament.
Per mi és preciosa i no entenc com es pugui dir que és monòtona i feixuga com una processó de setmana santa.Em sembla de molt mal gust.
No hi ha cap havanera per mi que mereixi una crítica tan poc favorable i despectiva.Totes es composen amb il.lusió per transmetre sentiments i bellesa.
No hi ha cap havanera per mi em més grau o menys que no sigui bonica i porti alegria,tendresa o "dolça melangia" a tots aquells que gaudeixen escoltant-les.
Felicitats a en Carles Casanovas per escriure una lletra tan profunda i plena de sentiment pel Mestre Dubau.
HELENA

Unknown ha dit...

Una cançó que ha despertat passions i debat.
Després de rellegir els vostres comentaris he de dir que va ser un debat magnific a tots nivells.
M'agrada el que va dir l'Anna Maria de que el fet de que la fama no és sempre sinònim de qualitat i talent i el que la "massa" no aplaudeixi o reconegui una obra d'art no vol dir que nos sigui excepcional i digne d'admiració i reconeixement i que molts artistes no han vist la seva obra reconeguda fins al cap de molt temps i jo afegeixo com a exemple els pintors impressionistes que tan menyspreu i atacs van rebre al començament.
En quant a la cançó la trobo esplèndida.N'hem parlat al blog Port Bo i hem coincidit a descriure-la com una cançó de gran qualitat que ens ha conquistat tan per la lletra emotiva com per la preciosa música d'en Salvador Dabau.
El comentari de la Carme expressa magnificament bé el que transmet aquesta cançó;passió,desesperació i tristesa..un esclat de sentiments.
I tan que posa la pell de gallina i també com diu l'Anna Maria i ja vam comentar quan la sents es com si veiessis les imatges en una pel.licula.
Per mi és també un punt i apart aquesta marevellosa cançó.
Gaudiu-la i copseu-ne tot el sentiment.

Unknown ha dit...

Quina peça!!felicito als autors i als interprets.
Tampoc la coneixia.És soberbia!
Magnifica i em manquen adjectius per la interpretació del grup Peix Fregit.Les meves més caluroses felicitacions.
I pels autors el mateix.El mestre Dabau és a "palco" i espero que satisfet de la seva obra.Diuen que és clàssic i polifònic en les seves obres.És un estil en les havaneres.I per mi molt bo i remarcable.
La lletra impecable!transmet tot el que de bo heu dit (veig que tot no ho ha sigut i va haver polèmica)i tampoc puc dir més que el que s'ha dit...els magnifics elogis que heu dedicat al metre Casanovas per aquesta sentida,emotiva i excel.lent havanera.Per mi i tots els que l'estem escoltant d'un gust exquisit en lletra i música.
I sembla que hi ha al menys dos grups més que la canten;els Pirates i els Bergantí tots bons grups i veterans en el món de l'havanera.
UNA OBRA MESTRA

Unknown ha dit...

Fa esborronar aquesta meravellosa peça de dos mestres de l'havanera en Salvador Dabau i en Carles Casanovas.
Conmovedora,amb força i tendresa.
Un treball magnific i per molts una obra mestre.
Ni cal dir que valorada i apreciada en veus de primera fila com són els Peix Fregit i els Bergantí.
FELICITATS MESTRES!!!

Unknown ha dit...

Avui, a la ràdio he sentit una cançó, suposo que és de les "de taverna" que començava així:
Si la vida ens separa i no ens tornem a veure..."
Podríeu dir-me quin és el títol?

Sempre ens emocionen les lletres i la música de l'Ortega Monasterio!!!

Jossie

Havanerus ha dit...

Hola Jossie.
Només amb aquesta estrofa jo no et puc ajudar. A veure si em pots enviar una mica més de lletra, gràcies.

Inici Bloc