premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert
Només tinc aquest blog, a vegades tant, i a vegades tan poc.........
Aquest és el meu medi de comunicació amb molts de vosaltres, que al cap i a la fi, en moments o es tot, i en moments és res, quina llàstima i quin goig, quin munt de contradiccions que porta.
Com ara Pepeta, que solament pots obrir amb un click una pàgina de Internet que intenta donar-te recolzament, que intenta estar al costat teu, però noia, ho sento, davant teu, tens una pantalla de ordinador, potser amb un munt de lletres davant teu, en lloc dels braços que potser necessites. Tan de bó pogués sortir de la pantalla que tens davant, tant de bó, la interactivitat estigués al meu abast.
Et ben asseguro que en aquest precís instant, quan llegeixis aquestes lletres, estaria al costat teu, per donar-te una mica més de suport, una abraçada plena de sentiment, una mica de força, i ja que hi som, per un breu instant, estar al teu costat escoltant aquesta dolça havanera.
Pepeta, som molts els que hem patit la pèrdua del teu marit, som molts els que estem al teu costat, i som molts els que et volem saber aquí a prop, però tots nosaltres, ara per ara som "virtuals", i per tant, som, però no hi som.
Així que aprofita el que tens al costat, la teva família, els teus amics, doncs a nosaltres som i serem!!
Ja saps que el blog es obert dia i nit, m’entra la connexió a Internet no falli, aquesta pàgina, dia rere dia s’anirà obrint, tot i que últimament, vol estar al teu costat més que mai, i no s’obre amb la mateixa alegria que s’obria últimament, però tot arribarà, i tot tornarà al seu lloc, i em d’aprofitar els que tenim al costat abans no marxin.
Companys, amics, no deixeu escapar la oportunitat de fer una abraçada, de donar un petó, de oferir-li aquell gest, de donar-li el vostre amor a la persona o persones que teniu al costat.
No penseu que l’abraçada, el gest, l’estim, la carícia, el podreu fer demà, doncs, potser no és possible, i haureu perdut l’ocasió, no solament de fer-la, sinó que l’altre tampoc ho haurà rebut.
Per tant, no us esteu fer allò que voleu fer, i si es transmetre amor, sentiment, amistat, ni us ho penseu, aprofiteu el moment, que demà.......ja veurem si hi ha demà....
Pepeta i familia, vull saber-te al nostre costat!!.
Aquest és el meu medi de comunicació amb molts de vosaltres, que al cap i a la fi, en moments o es tot, i en moments és res, quina llàstima i quin goig, quin munt de contradiccions que porta.
Com ara Pepeta, que solament pots obrir amb un click una pàgina de Internet que intenta donar-te recolzament, que intenta estar al costat teu, però noia, ho sento, davant teu, tens una pantalla de ordinador, potser amb un munt de lletres davant teu, en lloc dels braços que potser necessites. Tan de bó pogués sortir de la pantalla que tens davant, tant de bó, la interactivitat estigués al meu abast.
Et ben asseguro que en aquest precís instant, quan llegeixis aquestes lletres, estaria al costat teu, per donar-te una mica més de suport, una abraçada plena de sentiment, una mica de força, i ja que hi som, per un breu instant, estar al teu costat escoltant aquesta dolça havanera.
Pepeta, som molts els que hem patit la pèrdua del teu marit, som molts els que estem al teu costat, i som molts els que et volem saber aquí a prop, però tots nosaltres, ara per ara som "virtuals", i per tant, som, però no hi som.
Així que aprofita el que tens al costat, la teva família, els teus amics, doncs a nosaltres som i serem!!
Ja saps que el blog es obert dia i nit, m’entra la connexió a Internet no falli, aquesta pàgina, dia rere dia s’anirà obrint, tot i que últimament, vol estar al teu costat més que mai, i no s’obre amb la mateixa alegria que s’obria últimament, però tot arribarà, i tot tornarà al seu lloc, i em d’aprofitar els que tenim al costat abans no marxin.
Companys, amics, no deixeu escapar la oportunitat de fer una abraçada, de donar un petó, de oferir-li aquell gest, de donar-li el vostre amor a la persona o persones que teniu al costat.
No penseu que l’abraçada, el gest, l’estim, la carícia, el podreu fer demà, doncs, potser no és possible, i haureu perdut l’ocasió, no solament de fer-la, sinó que l’altre tampoc ho haurà rebut.
Per tant, no us esteu fer allò que voleu fer, i si es transmetre amor, sentiment, amistat, ni us ho penseu, aprofiteu el moment, que demà.......ja veurem si hi ha demà....
Pepeta i familia, vull saber-te al nostre costat!!.
4 comentaris:
Moltes gràcies Tony per la cançó preciosa,pel teu suport,les teves precioses paraules i la sensibilitat que desprens.Esperem que la Pepeta s'ensurti de mica en mica.
I un altre cop,gràcies per haver creat aquest blog.Una abraçada i molt bon estiu amic Tony.
Arnau
Tamariu és una havanera preciosa que et porta olor a a mar,a flors i a matins plàcids de cel blau.
Un esplèndid homenatge a una preciosa cala de la nostra meravellosa Costa Brava.
Una de les més boniques dedicades a un indret.
També com la meva companya Anna Maria,amb les de caire romàntic les de paisatge són les meves preferides.
M'ha entristit la dedicatoria.Sembla que és per unes persones que comentaven al blog.
Emotives paraules Tony.
I els dos comentaris anteriors són tan bonics i expressen tan bé el que se sent al escoltar aquesta havanera que només puc dir que sento el mateix.
Tamariu..una bonica i entranyable havanera.
Un bonic homenatge a una cala d'aigues blau turquesa on he passat moments inolvidables.
Inspira serenor,alegria i benestar.
Publica un comentari a l'entrada