Havaneres a dojo!


divendres, 12 de juny del 2009

1

Si em demanessin



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys!!.
Aquesta havanera la va demanar la Sílvia. Hem tornat a coincidir noia!!.
Tu la demanes per afegir-la a la secció, i jo per escoltar-la "Al compàs de l'havanera".
Apa que anem bé!!.
No sé si m’erro, però segurament, la va escoltar del mateix grup per el qual jo la he transcrit i que ara escoltareu. El grup Bergantí.

Quasi totes les lletres que li he llegit a en Tòful Mus, son molt i molt romàntiques. De les més conegudes en destaquen, Escolta es vent (el Mestre Ortega Monasterio hi posà la música, i aquest guanyar per l’any 1964 l’Ala d’argent del Festival d’Alaior), Cap a tu, Si fóssim gavines, lluna plena, t’estic perdent, La barca de suro, entre altres (corretgiu-me si erro).
En moltes d'aquestes caçons la música la posà en Josep Bastons, l’altre Mestre de l’havanera que tants i tants cops ha col·laborat amb els compositors d’enguany.

Companys, aquí us deixo un altre meu trésor de Les havaneres, i en Barbaroja, de moment, no l'ha trobat.... gaudiu-la!!.

I a disposició d'ell no hi posaré pas aquest nou grup d'amics.....

Avui, si em demanessin que és la alegria....
us diria que és el meu moment,
amb el que tinc i el que no tinc.....

Familia, amics i companys, gràcies per ser-hi!!
Que la claror de la qual ens parla la cançó,
no s'acabi, sempre queda un fil,
i diu quelcom així:

[...]
No ha d'esborrar el temps,
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit,
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
[...]
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim,
que de tendre és tan tens,
que per minse es fa immens.
[...]

Gràcies Pere, tu, me la vas ensenyar, i jo, per un moment la he volgut compartir!!.

dijous, 4 de juny del 2009

16

Bolenera



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Aquest bolero-Havanera, ha estat la cançó escollida per "Al compàs de l'havanera".
Espero que la gaudiu!!.
És la preferida de molts lectors del blog, de la secció del blog dedicada al grup Port-Bo.
En concret de l’Anna Maria, doncs va ser ella qui la va demanar, i poc després si van afegir un grapat més.
A part d'això, i dedicar-la en aquest lectors, també vull que sigui per una parella que ha de marxar fora per raons familiars, des d'aquí, vull que us emporteu un trocet cap Argentina.
Mercé, Pere, com ja us vaig dir, quan tingueu nostàlgia dels nostres cants, de les nostres havaneres, només heu de cercar una "computadora con altavoces", tenir accés a internet, i gaudir de les Havaneres amb tots nosaltres.
Companys que us vagi tot molt bé, per vosaltres, la vostra filla, i el futur net/a, molta salut, i Havaneres a Dojo, que com a cançó de bressol, també s'ha manifestat el gènere en el nostre pais, i estic segur que alguna li podreu entonar.

La interpretació de la cançó està feta per els Port-Bo, però en aquell temps, encara estava la veu d’en Xiqui Ramón junt amb els actuals components -Carles, Fonsu i Mineu.
És una delícia per les oïdes escoltar aquestes veus.
Els primers en acompanyar musicalment al grup Port-Bo, després del Mestre Frederic Sirés, fou en Càstor Pérez i en Xiqui Ramón.
Us adjunto una imatge extreta de la Bella Lola que reflecteix el que us he redactat. (en Xiqui és el de la dreta).

Companys, gaudiu-la!


dimecres, 27 de maig del 2009

5

Amagada en el far



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Seré breu, només dir-vos que la Glòria Cruz també ha escrit una de les havaneres avui per avui més conegudes en català, que és, Vestida de nit, però en aquest cas el compositor va ser el Mestre Càstor Pérez.
Vestida de nit, ja la teniu al blog, encara que en breu hi afegiré música, doncs, personalment, és una havanera meravellosa, amb tot el què significa aquesta paraula.
En el cas de l’Emili Juanals, es reconegut per ser un gran compositor de sardanes. Quant havaneres, també ha composat Malalt d’amor, en aquest cas, amb lletra del Mestre Carles Casanovas.

Quant a la cançó Amagada en el far, està dedicada.
És per tu!!, o sigui que fes el favor de escriure el que creguis, val?......

A banda, i per l'autora de la cançó, dir-te que no sé si segueixes aquest blog, però vull agrair-te des d’aquestes lletres les que tu has escrit, i tant de bó hi hagués publicat més cosa teva.
En cas que algú de vosaltres la conegui, feu el favor de transmetr-li les paraules.


Companys, només puc dir que si la gaudiu, la meitat que jo fent aquest senzill muntatge, ja em feu content.

Uns quants Petons, alguna Abraçada, molta Salut i Havaneres a Dojo!!.

dijous, 14 de maig del 2009

6

Barbaroja




play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Aquesta havanera, va ser escrita per el Mestre Carles Casanovas i musicada (un cop més) per el Mestre Josep Bastons, i ja tornem a tenir a la parella més famosa de les últimes composicions, en Carles i en Bastons.

Doncs bé, el que tot seguit us redactaré, no és cap llegenda, encara que amb el temps en derivi en un record, per mi sense haver-ho viscut, un mal record, i més, per el mal que va causar al meu estimat Palamós, i la meva aimada Costa Brava.
L’any 1504 apareix al Mediterrània Arudj Barbaroja. La primera acció que se li atribueix, va ser la captura de unes galeres entre Gènova i Cinta Vecchia. Aquest personatge, parlava el turc, italià, castellà, greg i àrab.
De molt jove, es va embarcar a una galera turca, dedicada a piratejar per Anatòlia, Síria i Egipte, però ell és va desvincular del soldà i es va posar a les ordres del Bey de Tunísia.

La confusió del nom Barba-roja es perquè una vegada va rescatar a uns centenars de mudèjars refugiats del sud de la península Ibèrica que va portar cap a Àfrica, i aquests agraïts el van anomenar Baba Arudj que en català es va traduir com Barba-roja, en castellà com Barbarroja i en italià com Barbarossa.
A la mort del Rei Catòlic, l’any 1516, va haver-hi una sublevació a Algèria contra els espanyols. És aquell any quan comença l’esplendor dels Barbaroja. El càrrec el comparteix amb un germà, en Hizir, el qual té més dots de govern que Arudj.
A la mort d’Aroudj, Hizir es nombrat successor i és llavors quan s’estructura l’estat pirata dels Barbaroja. Les expedicions marítimes es fan d’acord a tàctiques militars.
I és d’aquesta manera com comencen els atacs al litoral dels estats cristians.

Una de les primeres incursions la va fer el 13 de Juny de 1527 contra Badalona en Kara Hasan, conegut com “Cartazán”, era almirall de Barbaroja.
Va ser l’any 1543 quan en Barbaroja, va atacar Palamós i gran part de la Costa Brava, com bé ho recull un document notarial que es conserva al fons documental de l’Ajuntament de Palamós.
Barbaroja va arribar a la ciutat emmurallada de Palamós, molt ben preparat, portava 20 galeres i 3 “fustas”.

Gran part dels habitants de Palamós, ja havien marxat sabent que vèncer al pirata era una tasca molt complicada.

Els turcs, no varen tenir cap tipus de pietat amb els que varen quedar. Gairebé tots els que s’hi van quedar, van morir assassinats a mans dels turcs, cremats, decapitats, etc....
Consta que és varen emportar les campanes de l’església, i varen destrossar i cremat totes les imatges, i l’interior de l’església.
La persona que va donar fe del que va passar, el notari, acaba el relat dient:
“No ha cor de crestià que no plore gotas de sang”

Bé companys, espero que en gaudiu d'aquesta havanera, personalment, és de les lletres que més m'agraden.....

Ara també tenim molts de pirates, normalment van sense el pegat de l'ull, l'han substituit per uns vestits ben bonics, han deixat els canons i les armes, bescanvian-t'ho per un grapat de fulls i paperam, que al cap i a la fi, els hi estan donant el mateix resultat.......
En Sabina diria "si me dan a elegir, entre todas las vidas, yo escojo la del pirata cojo, con pata de palo, con parche en el ojo, con cara de malo.........."

Companys, per si tornen, esmolem ben bé les eines!!.



dijous, 7 de maig del 2009

4

La Barca de Suro



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Company Lluís;
Aquest espai és per tu, sobren els meus comentaris.
Desitjo que t'agradi, doncs com sé que l'has escoltat per uns altres havaneros, et deixo aquesta versió, un xic diferent, però segurament, igualment de valuosa i emotiva. En record d'en Josep......

Salut Company!!.
Inici Bloc