Play per reproduir
Aquesta havanera escrita per en Carles Casanovas, es una de les meves preferides, i amb la qual m'identifico, doncs tinc una gran afició a la mar, i la pesca, i acostumem anar a una caleta prop de Palamós, ja sigui a fer el Sard, el Calamar, el Cap Roig, etc...
Junt amb La Xalana, del mateix autor, la qual publicaré en breu, son dos havaneres que parlen de pescadors, una en el sentit seriós, i l'altre (La Xalana), en el sentit de la pura realitat de quan van a pescar aquests que no hi ha anat mai, i tot sortir de port, comencen a badallar, a suar, i ja veus, que la cosa no funciona, i que tindrem que tornar a Port, encara que aquest no ho noten, i diuen "No pasa res....", fins que pasa i ja es tard, doncs els hi arriva l'hora de donar de menjar als peixos, sense canya, sense ham, i amb unes ganes de tornar a port, que val més que no us hi trobeu
Quan arribem a port, anem al "Cau dels Pescadors", i sempre, hi ha el Pescador, que et veu el cubell amb els quatre serrans i les sis julibies, i et pregunta, ¿Què, quants s'han marejat?.
