Havaneres a dojo!


dijous, 1 d’agost del 2013

1

Una noche que de amores yo soñé

Aquesta magnifica peça està extreta d'un bagul compartit.



Es tracta d'una de les peces que es cantava a Begur per l'inigualable Ricard Balil. Fa ben pocs dies que llegia que encara havia fet una cantada a Fornells.






Us deixo la definició que en fa l'amic Xavier Febrés d'en Ricard Balil.
Ricard Balil Forgas és fill de Begur i seguidor dels il.lustres i oblidats cantaires begurencs que va tractar, en especial Alejandro Ferrer (en Tuixa) i Lluís Manera, així com de l’estil inoblidable del tercet tamariuenc Alejandro Ninyo Hermós. Ricard Balil Forgas és ell tot sol una fundació de recerca, conservació, pràctica i difusió dels cants populars de taverna, aplegats sota el denominatiu de moda d’havaneres. El seu coneixement acumulat, el seu paladar i la seva il.lusió transmissora l’han convertit en un cas únic.


Aquestes peces són úniques, com molt probablement el que les interpreta.

Salut, força i havaneres a dojo!.

divendres, 12 de juliol del 2013

1

Ven conmigo

Tot ha començat intentant afegir una peça nova al bloc, en aquest cas una havanera. Una d’aquelles que només havia escoltat en enregistraments als vells cantaires i que porto apuntades per quan algun grup, com ara els Port-Bo, et pregunten: I quina t’agradaria escoltar?.

En aquest cas no han estat ells sinó el grup Arjau els que em van llegir el pensament d’aquesta peça i no solament la canten si no que l’han enregistrat en el seu últim treball "Dosmesun". He pogut ja gaudir de la peça en directe, i és una joia extreta del bagul amb mans de mestre.

Es tracta de l'havanera «Ven conmigo» de la qual en desconec l'autor. El que he trobat és la mateixa peça -o molt similar a Galicia- que ells titulen «La sirena» li atribueixen a Francisco Antonio Rey Rivero (1919-2012).

Quan he començat a buscar –sense ser massa exhaustiu- ja he trobat que es molt cantada per corals polifòniques i he trobat també que s’interpreta majoritàriament a la part de Galicia. La meva sorpresa ha estat –no que la titulin diferent a nosaltres, doncs es força habitual- que afegeixen una peça que nosaltres tenim sota un altre títol i crec que no s’ha cantat afegida en aquesta en cap ocasió. El què per nosaltres son dos peces diferents (Ven conmigo i La gaviota –també anomenada Quien lo habría de decir-) ells l’interpreten tota seguida.

També es pot veure un canvi de lletra, degut segurament a la transmissió oral de la gran majoria de peces d’aquest tipus. Nosaltres, tenim platges on hi podem seure per contemplar les onades. A la zona que parlem de Galicia, molt probablement per veure la mar, havien d’anar dalt d’una muntanyeta o dels penya-segats, per això ens diuen “te pondrás encima de una peña”.

Espero que la gaudiu, jo trobo una “delicatessen” la versió que ens fan els Arjau i que us deixo.







(premeu play ">" per reproduir)

Salut, força i havaneres a dojo
©Toni Foixench

dimecres, 2 de maig del 2012

6

M'agrada el mar





Aquesta peça fa uns quants dies que em volta pel cap, es d'aquelles que quan el reproductor me la regala, m'aturo i l'escolto.
Per aquest motiu, us la vull regalar, la vull compartir amb tots vosaltres per que la conegueu, penso que la peça s'ho val i és molt poc cantada com tantes altres.

Un poema del poeta palamosí Josep Miquel Servià sota una música del inigualable mestre Josep Bastons.
Aquesta versió que escolteu és el darrer àlbum que va enregistrar en Josep Bastons amb el Peix Fregit [Cap a tu].

Espero que la gaudiu.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!


dissabte, 24 de març del 2012

1

Vestida de Nit

Podeu clickar la imatge per ampliar-la 
Per a tu, Company, que sé que t'agrada.
Extret del llibre: L'Havanera, un cant popular.

Havanera escrita per Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez. La interpretació és a càrrec d'en Càstor (autor de la música) i de la Sïlvia Pérez Cruz (filla dels dos autors de l'havanera).
Si em permeteu afegiré el comentari que va fer en Càstor sobre la peça:
"Voldria deixar constància de la qualitat de la participació femenina en el vessant creatiu del món de l'havanera, amb una aposta clara per augmentar la força poètica dels textos. De la mà d'Antonia Vilàs, Narcisa Oliver o Glòria Cruz han nascut poemes musicats a ritme d'havanera amb una qualitat i sensibilitat notòries. Per tal d'exemplificar aquesta afirmació, em permeto triar un poema de Glòria Cruz."
Habanera escrita por Glòria Cruz i musicada por Càstor Pérez. La interpretación es a cargo de Càstor (autor de la música) i de Sílvia Pérez Cruz (hija de los dos autores de la habanera).
Si me permitís os adjunto la traducción del comentario que hizo Càstor sobre esta pieza:

"Quería dejar constancia de la calidad de la participación femenina en el apartado creativo del mundo de la habanera, con una apuesta clara para aumentar la fuerza poética de los textos.. De la mano de Antònia Vilàs, Narcisa Oliver o Glòria Cruz han nacido poemas musicados a ritmo de habanera con una calidad i sensibilidad notorias. Para dar ejemplo de esta afirmación, me permito elegir un poema de Glòria Cruz".

Sota la meva opinió és una de les havaneres en català més boniques que s'han fet al nostre país i quan a la interpretació dir-vos que la Sílvia hi aporta sentiment, emoció, amor i tot allò que només un gran artista hi pot aportar...
L'enregistrament està fet a la 43º Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.
Espero que la gaudiu...
Bajo mi opinión es una de las habaneras en catalán más bonitas que se han hecho en nuestro país, en cuanto a la interpretación, deciros que Sílvia aporta sentimiento, emoción, amor i todo aquello que sólo un gran artista le puede aportar...
La grabación está realizada durante la "43º Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell".
Espero que la disfruten...


dijous, 1 de març del 2012

3

Calavera (De colores)



La gallina, singular!! El gallo, la gallina, los polluelos.
Com he arribat a gaudir amb aquesta peça, he rigut com mai!. Aquesta pertany a les que jo catalogo com preferides.
Desconec l’origen de la peça, no he aconseguit encara trobar-lo, però si el temps ho permet, tot es farà. Sempre se la he escoltat cantar al grup Arjau de Palafrugell, amb aquell “savoir faire” que ells tenen i aquell esperit de cançó de taverna que transmeten com cap i que necessita aquesta peça.
La gallina, singular!! El gallo, la gallina, los polluelos.
Como me he llegado a gozar con esta canción, he reído como nunca!. Esta pertenece a las que yo catalogo como preferidas.
Desconozco el origen de la pieza, no he conseguido todavía encontrarlo, pero si el tiempo lo permite, todo se hará. Siempre se la he escuchado cantar al grupo Arjau de Palafrugell, con aquel "savoir faire" que ellos tienen i aquel espíritu de canción de taberna que transmiten como ninguno i que tanto necesita esta pieza.


Jo us afegeixo –com sempre- la versió que més m’agrada, i en aquest cas, ho he fet amb el grup Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau al darrer treball que varen enregistrar ara fa tres anys, “Havana 12”. Escolteu-lo, sota la meva opinió, és de lo millor que s’ha editat fins al moment.
Como acostumbro ha hacer os añado la versión que más me gusta, i este caso, tenemos la suerte que el grupo Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau) la registró, ahora hace tres años, en su último trabajo discográfico "Havana 12". Escuchar-la, bajo mi opinión, es de lo mejor que se ha editado hasta el momento quanto a sentimiento y lo que representa para nosotros esta pieza.


Existeix un recull de peces enregistrades al compacte “Havaneres de llegenda” en el qual hi trobeu aquesta peça interpretada pels pescadors de Calella (crec que hi participen l'Avi Melio, en Blau, L'Hermós, i algu altre) quan sense acompanyament musical, el limitaven a picar amb els artells, i en aquesta gravació es pot escoltar perfectament, si en teniu ocasió, escolteu-la.
D’aquesta peça se n’han fet infinitat de versions, s’ha tractat com una peça religiosa i per la facilitat de les estrofes, s’han anat afegint, fent-les anar bé per allò que s’estava cantant.
La versió que he escoltat més comú, prescindeix de la primera part, la part del “Calavera”. Aquesta solament l’he trobat a les nostres contrades.
Existen una serie de piezas que se grabaron en un compacto titulado "Havaneres de llegenda" (Habaneras de leyenda) en el cual se encuentra esta pieza interpretada por los pescadores de Calella (creo que participan El avi Melio, Blau, L'Hermós i algú altre) cuando sin acompañamiento musical, se limitaban a golpear con los nudillos sobre la mesa para llevar el ritmo de la canción, en esta grabación se puede escuchar perfectamente, si podéis haceros con ella, escucharla.
De esta pieza se han hecho infinidad de versiones, se ha tratado como pieza religiosa y por la facilidad de sus estrofas, se han ido añadiendo haciéndolas ir bien para aquello que se cantaba.
La versión que he escuchado más común, prescinde de la primera parte, la parte de "Calavera". Esta solamente la he escuchado en nuestras tierras.


CALAVERA
Calavera, me llaman las niñas por mi ligereza,
yo no puedo dejar de mirarlas de pies a cabeza.
Ellas fueron mi dulce tormento y mi loca pasión,
y es por eso que paso las noches,
que paso las noches bajo su balcón.

Sale el gallo con el kiri kiri kiri kiri kiri,
la gallina con el kara, kara, kara, kara, kara,
los polluelos con el pío, pío, pío, pío, pío, pí.
Y se arma un lío,
con el kiri, kiri, kara, kara, kara, pío, pío pi.

Si ellas son así,
que voy a hacer yo,
todas para mi,
todas para mi,
será lo mejor.

Adiós que me voy,
hermosa beldad.
Tan sólo te pido
que des al olvido
mi felicidad.

De colores, de colores,
se visten los campos en la primavera,
de colores,
son los pajaritos que vienen de fuera.

De colores es el arco iris,
que vemos lucir,
y por eso las niñas bonitas,
de muchos colores me gustan a mi.

Si ellas son así,
que voy a hacer yo,
todas para mi,
todas para mi,
será lo mejor.

Adiós que me voy,
hermosa beldad.
Tan sólo te pido
que des al olvido
mi felicidad.


Salut, Força i Havaneres a dojo!. 

Inici Bloc