Enyorança (Cançó Marinera)

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert
La primera de la nova fornada. Com haureu pogut observar, el bloc ha canviat una mica quant a disseny. Espero que aquesta nova aparença faciliti les lectures, amenitzi els textos i faci més dolça –si escau- les vostre passejades per dins.

Aquesta preciosa peça va ser presentada pel grup Bergantí l’any 1987 a un concurs que es feia al Restaurant Tip-Top de Barcelona. Al mateix concurs, els Port-Bo varen presentar “Temps perdut” amb lletra de la Glòria Cruz i música d’en Càstor Pérez. Llops de Mar varen presentar “Entre les barques” amb lletra d’en Josep Maria de Segarra i música d’en Salvador Dabau. Cavall Bernat varen presentar “La Rosa del port” del mestre Ortega Monasterio. Oreig de mar varen presentar “Bandera d’amor” de la qual en desconec el compositor.

La peça original d’en Juan Benítez portava per títol, "Corazón Enamorado”, però en Pere Fort després de fer la lletra la va titular “Enyorança”. Quan el primer va anar a registrar-la a la societat general d’autors ja hi havia una peça amb aquest nom, i la va canviar per “Cançó Marinera” .

Personalment, com en Pere, prefereixo "Enyorança", però per drets d’autor li he de dir “Cançó marinera”, així que respectarem el que diu la societat general d’autors i us la titularé com “Enyorança (Cançó marinera)”.

Per mi és de les peces més boniques que he pogut escoltar dins el gènere. Es molt breu, curta en paraules, però tant emotiva que no deixa lloc a un altre text. Ja em diu l’autor que la va ràpid i corrent (menys mal mestre, si l’arribes a pensar no sé on arribes).

Aquest cop afegeixo també la lletra amb format basic per tal que els buscadors en facin de tornaveu del que sempre pretenc amb la difusió del gènere.

ENYORANÇA (CANÇÓ MARINERA)
Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Sento el pas del temps, olça enyorança,
vol de gavines sota un cel rogent,
el meu món.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, el vent i el mar et guarden,
si jo sabes cantar els meus sentiments,
et faria una cançó.

Lletra: Pere Fort.
Música: Juan Benítez.
Gènere: Cançó marinera.
Intèrpret: Bergantí.
Àlbum: Gavina Bonica (1998).

Espero que en gaudiu entre altre de la meravellosa acordió del mestre Pere Fort en l’enregistrament que us afegeixo i que ben aviat el Grup Bergantí la torni a incorporar dins el repertori.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Pensaments

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Quasi no goso ni a comentar aquesta preciosa peça de dos mestres de l'havanera. La part de la lletra la posà un cop més en Carles Casanovas, i la part de la música l'Antoni Mas.
No paro d’escoltar-la, i recordo en tot moment, aquell posat que fan els tres quan l’interpreten. Tot i que sovint recordo un altre moment a La Bisbal d'Empordà.
Us he de dir que la millor interpretació que he escoltat ha estat la que es va fer a la cantada per a La Marató de TV3.
Com recordareu, els Port-Bo varen comptar amb la col·laboració de la Neus -vocalista de Cubacant-, i el joc que varen donar, les mirades i els gestos,encara et feien viure més aquesta meravellosa havanera.
La recordo molt bé companys, tant de bó us la tornem a escoltar ben aviat si l'ocasió, les circumstancies, o les casulaitats ens ho permeten.....
L’únic enregistrament que hi ha és amb els Montgrins, i és el que us afegeixo, però si teniu l’ocasió, busqueu els vídeos de l’amic Alfons al Facebook, que hi ha el que faig referència de la Marató de TV3.
Hi ha tants comentaris al respecte que només puc felicitar als creadors de la “criatura” un altre vegada, i no em cansaré.
Com ja sabeu, Pensaments, ha estat escollida al bloc, com l’havanera més romàntica, poètica i bonica de l’havanera.
En primer lloc es va triar com l’havanera més poètica i bonica de l’havanera. Després es va tornar a fer les votacions aquest cop per l’havanera més romàntica.
Res més a dir, felicitats als mestres i que per molts anys ens regalin aquests tipus de treballs.

Gràcies a persones com ells, les havaneres continuen creixent, continuen desenvolupant-se.....

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

A cau d'orella

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

No cerco més ni millors paraules per expressar amor vers les persones que estimem, que aquesta preciosa havanera del mestre Carles Casanovas.
La recordo molt doncs va ser de les primeres havaneres que un company cantava tot sovint. A l'empresa on ell treballava crec que quasi tothom se la coneixia, doncs no parava de cantar-la, al lloc de treball, a l'ascensor, al cotxe, i a tot arreu on us podeu imaginar i més. Quan escolto aquesta havanera em ve el seu record i el de la Cris escoltant.
Ella me la cantava a mi, jo escoltava i pensava, qui cantarà aquesta havanera?. Era al voltant de l'any 98 o 99.
Aquesta peça no va quedar escollida entre les més romàntiques de les havaneres, però crec que va ser per desconeixença, doncs l'havanera "se las trae".

M'ha resultat difícil triar per quin grup posar la cançó. Un cop he decidit el grup, també m'ha resultat dificil escollir de quin treball discogràfic m'agrada més, i sincerament, tan si hagués escollit l'altre grup que rondava, que son els Bergantí, tan si hagués posat altre treball, Port-Bo al Palau, l'hagués encertat.

Aprofito per felicitar als Jordi's, que al bloc en tenim uns quants.

Companys, amics, saludats, i avui més que mai, estimats, us desitjo el millor per aquests dies i
si estimeu, imprimiu aquesta havanera i regaleu-la.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.