Havaneres a dojo!


divendres, 12 de juny de 2009

1

Si em demanessin



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys!!.
Aquesta havanera la va demanar la Sílvia. Hem tornat a coincidir noia!!.
Tu la demanes per afegir-la a la secció, i jo per escoltar-la "Al compàs de l'havanera".
Apa que anem bé!!.
No sé si m’erro, però segurament, la va escoltar del mateix grup per el qual jo la he transcrit i que ara escoltareu. El grup Bergantí.

Quasi totes les lletres que li he llegit a en Tòful Mus, son molt i molt romàntiques. De les més conegudes en destaquen, Escolta es vent (el Mestre Ortega Monasterio hi posà la música, i aquest guanyar per l’any 1964 l’Ala d’argent del Festival d’Alaior), Cap a tu, Si fóssim gavines, lluna plena, t’estic perdent, La barca de suro, entre altres (corretgiu-me si erro).
En moltes d'aquestes caçons la música la posà en Josep Bastons, l’altre Mestre de l’havanera que tants i tants cops ha col·laborat amb els compositors d’enguany.

Companys, aquí us deixo un altre meu trésor de Les havaneres, i en Barbaroja, de moment, no l'ha trobat.... gaudiu-la!!.

I a disposició d'ell no hi posaré pas aquest nou grup d'amics.....

Avui, si em demanessin que és la alegria....
us diria que és el meu moment,
amb el que tinc i el que no tinc.....

Familia, amics i companys, gràcies per ser-hi!!
Que la claror de la qual ens parla la cançó,
no s'acabi, sempre queda un fil,
i diu quelcom així:

[...]
No ha d'esborrar el temps,
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit,
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
[...]
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim,
que de tendre és tan tens,
que per minse es fa immens.
[...]

Gràcies Pere, tu, me la vas ensenyar, i jo, per un moment la he volgut compartir!!.

dijous, 4 de juny de 2009

16

Bolenera



play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Aquest bolero-Havanera, ha estat la cançó escollida per "Al compàs de l'havanera".
Espero que la gaudiu!!.
És la preferida de molts lectors del blog, de la secció del blog dedicada al grup Port-Bo.
En concret de l’Anna Maria, doncs va ser ella qui la va demanar, i poc després si van afegir un grapat més.
A part d'això, i dedicar-la en aquest lectors, també vull que sigui per una parella que ha de marxar fora per raons familiars, des d'aquí, vull que us emporteu un trocet cap Argentina.
Mercé, Pere, com ja us vaig dir, quan tingueu nostàlgia dels nostres cants, de les nostres havaneres, només heu de cercar una "computadora con altavoces", tenir accés a internet, i gaudir de les Havaneres amb tots nosaltres.
Companys que us vagi tot molt bé, per vosaltres, la vostra filla, i el futur net/a, molta salut, i Havaneres a Dojo, que com a cançó de bressol, també s'ha manifestat el gènere en el nostre pais, i estic segur que alguna li podreu entonar.

La interpretació de la cançó està feta per els Port-Bo, però en aquell temps, encara estava la veu d’en Xiqui Ramón junt amb els actuals components -Carles, Fonsu i Mineu.
És una delícia per les oïdes escoltar aquestes veus.
Els primers en acompanyar musicalment al grup Port-Bo, després del Mestre Frederic Sirés, fou en Càstor Pérez i en Xiqui Ramón.
Us adjunto una imatge extreta de la Bella Lola que reflecteix el que us he redactat. (en Xiqui és el de la dreta).

Companys, gaudiu-la!


Inici Bloc